Bandes i bandidos

Escric al respecte de les bandes de Llíria, sabent que puc ser centre de tota classe de crítiques i opinions. En un lloc com Llíria, on la visceralitat està per damunt de la raó en massa ocasions, ocorren aquesta classe de coses, però ho faré perquè  així ho considere. 

El cas és que aquesta mateixa setmana va aparéixer en premsa les dificultats en que es trobava una d'elles, concretament la Primitiva, "el Clarín".  El mateix president de la societat recorda a la notícia  que "si no se cumple el acuerdo que en su día firmó con la Conselleria de Cultura, donde se comprometía a subvencionar las obras de ampliación y mejoras de las instalaciones, tendremos serios problemas para devolver el dinero que el banco nos prestó". De l'altra, la Unió, -  de la qual forme part-, no em tenen que contar res de les dificultats econòmiques que està patint fa un temps  perquè ho he viscut personalment els darrers anys, i molt més del que voldria. 

Culpables? Algú podria dirigir la mirada cap a actuals o passats directius, però com diu la famosa cita " no pots permetes que l'arbre no et deixe vore el bosc", i en aquest cas, la cosa va per eixe camí.  Sense llevar-li la responsabilitat que tenen o han tingut en els projectes de les pròpies societats als seus dirigents, així com en la gestió que s'ha al front d'elles, no cal oblidar qui els ha portat a aquesta situació amb la desastrosa política de promoció de les nostres societats musicals, portada a terme per uns ineptes gestors al front de les administracions públiques valencianes. 

 La teoria diu que no es pot crear una partida pressupostària sense crèdit, o  almenys, sense previsió de cobrir-la, i això exactament és el que ha passat amb les bandes de Llíria. Uns irresponsables gestors polítics van prometre uns diners a mesos de les eleccions de 2007, sabent que no podrien fer front a elles, i hem tardat cinc anys en aterrar a la realitat. La llàstima és que en eixe temps, s'ha realitzat inversions, i els bancs - els nostres grans amics-, reclamen els interessos dels diners que han deixat. Simple, evident, però que no s'ha vist o no s'ha volgut vore per part de molts els darrers anys i ara tenen que pagar per altres que es feren la foto al seu moment i pegaren a fugir. 

Eixir, eixirem, clar que sí. Recorde com  la meua societat - vos recorde, la Unió- va passar una situació complicada als anys 80. Necessitàrem una gran quantitat de diners i molts socis feren un gran esforç per recolzar la societat i evitar la seua desaparició, - entre ells la meua pròpia família-   i no espere menys dels companys, amics i socis del Clarín si calguera la necessitat. No tinc cap dubte. 

Ara bé, no estaria gens malament que la propera vegada de visita a Llíria d'algun dels irresponsables que ens han portat a la difícil situació actual, la propera vegada que tornen a fer-se una foto - de segur que ho fan, tal vegada perquè coneixen la poca memòria de molta gent-, apareguera la visceralitat edetana, recordant-los que tenim memòria, sabem el que ens han fet i no ho anem a oblidar. O callar, i en eixe cas assumir que la culpa, tal vegada, ha sigut nostra en gran part per creure en gent com ells i en les seues paraules buides de contingut. Apostes? 

LES ROSELLES TORNEN

Quan era menut, camí de la Carretera d'Alcubles sempre trobaves als marges dels camins i la pròpia carretera la figura emergent de les roselles. Una potent imatge de color que feia pressuposar una primavera amb tots els seus colors. Però no sabem perquè o tal vegada tots sí sabem un poc perquè, desaparegueren del nostres camps i ens quedàrem sense elles.

La seua llavor, -latent baix la terra- , esperava tal vegada temps millors per recuperar per a tots la imatge que tots teníem a la ment, i esperava com qui espera una segona oportunitat a la seua vida per tornar amb més força a dir-nos que estava ahí, que havíem fet be esperant.

Hui, eixa imatge es pot trobar de nou a Llíria, i tal vegada a la resta del país també. És una imatge d'esperança i de record. Per als que tenen poca esperança, paciència. I per als desmemoriats, records que no poden caure en l'oblit.

L'esperança és un camí que es rega dia rere dia; que necessita temps i treball, - fe que en dirien altres-. Perquè de vegades, sense cap avís, el dia que menys ho esperaves , poden tornar les roselles.

Reflexions

Vivim moments difícils i complicats. Puc comprendre perfectament les persones que no veuen la llum per cap lloc i observen com un dia darrere d'una altre les notícies li donen un nou colp  en forma de supressió de drets, retalls en benestar i falta de confiança en el futur personal, fonamentalment el laboral. 

Ho comprenc perquè jo també observe amb preocupació quina societat li estic deixant a la meua filla acabada d'arribar al món, i quin futur li espera a curt termini. Desesperant, ho se. Però és a partir de l'acceptació personal de tots i cadascun dels afectats per les situacions, quan cal passara a la reflexió deixant de banda les visceralitats. I d'ací a dos possibles camins: l'acceptació com irremeiable del que està passant o el treball pel canvi i la reversió del que vivim.

 En el meu cas opte per la segona. No considere acceptable que tot el que ens està passat és inevitable i no tenim altre camí possible, perquè simplement  no m'agrada el model cap al quan ens porten. Em resistisc a pensar que la meua societat, com a extensió de la societat europea, vol que els seus fills visquen pitjor que els seus pares, sense que els pares actuen per canviar-ho d'alguna forma. Hi ha altres camins, però cal creure  i lluitar pe ells. 

ENGANYS I MARTINGALES

Observe estupefacte com l'Ajuntament de Llíria,  o concretament la seua regidora d'urbanisme continua amb l'embogiment urbanitzador que la caracteritza. Quan en tots els llocs es  va amb peus de plom en el tema urbanístic i es té molt en compte la complicada situació actual, - fonamentalment pel que fa a la falta de feina, i per tant de recursos-  es continua amb la mateixa marxa urbanitzadora que abans,  o més encara. Doneu-se una volta per altres pobles i voreu si hi ha casos  paregut a l nostre. 

 Ara li toca el torn a l'Alt de la botigueta, i amb  la seua retòrica particular , ens anuncien com d'encantants  acudeixen els veïns a "assemblees informatives" a l'oficina AMIGU ( mira que hem parlat d'eixos tancaments) que pareixen més un viatge d'eixos que organitzen a Benidorm per a jubilats on per 15 euros els donen viatge, dinar, ball i venda a tutiplen de matalassos i roba de llit diversa. 

Una meravella, xe. Atenció al fragment, textual: "hi ha propietaris afectats que estaven en l'atur a qui els han ajudat a entrar a treballar en les pròpies obres de la seua urbanització". Si fins i tot et donen treball... mentre duren les obres. I després com pagues la resta d'anys de préstec i interessos? Et contractaran en la del veí? Ah, no que m'oblidava! Després que s'acaben les obres ja t'han fotut , i l'obra ja s'ha acabat. Com diuen els xiquets del meu pati: ah, se siente. 

Com diu algun company, el PP en aquestes coses se les sap totes i  ha fet números. Sap amb qui compta i amb qui no, i eixos que no compten per a ells, ni estan empadronats a Llíria ni ho han fet els darrers anys i per tant no els suposaria cap cost electoral. Però... i si demà comencen a fer-ho? Que passaria si demà comencen a empadronar-se només la meitat de tota eixa gent que no ho ha fet però que comença a vore que els poden posar en la misèria de la nit al matí? S'accepten apostes. De moment  les he perdudes totes, però recordeu com deia el gran mestre xinés que una batalla no és la guerra. 

Protestes

L'altre dia,  després de les protestes d'estudiants i les agressions per part de la policia nacional, vaig comentar al twitter que creia que s'havien equivocat completament. Les protestes d'un grup d'estudiants d'un institut no poden ser tallades amb antidisturbis, i això té responsables que encara no han dimitit. 
I ho diu algú al qual els propis antidisturbis el protegiren d'una colla d'energúmens un 9 d'octubre pel matí, a la processó cívica de València. Els policies són treballadors que algú els mana i la responsabilitat és d'eixe, siga un cap de policia  o siga una delegada del govern. Si en aquell moment vaig agrair l'actuació policial, en aquest moment la condemne. Perquè és de justícia.

Evidentment, que quan les protestes creixen apareixen els de sempre, que busquen el conflicte i l'agressió perquè sí i creant més d'un problema a la policia. I alguns ho aprofiten a la contra, com he pogut comprovar en més d'un comentari al meu espai, a la  web i a les xarxes socials. Són uns miserables. Considerar com a violents i "enemics" als estudiants és de ser un miserable. Perquè tenen motius més que suficients per a la queixa i la protesta. 
 Que tota una consellera d'educació diga que no hi ha retallades, que només s'ha reduït un complement del sou dels mestres i professors és també miserable, però d'una inconsciència suprema. D'eixa forma torna a carregar tota la responsabilitat de les protestes en els educadors, que apareixen com uns interessats només en el seu sou.

Ella sap perfectament que les directius internes de la conselleria que dirigeix ( i que no publicarà a cap lloc) suposen una reducció en totes les partides pressupostàries dedicades al treball directe amb alumnes, començant pels retards en les substitucions,  per estalviar-se el seu pagament o continuant pels recursos que no arriben als centres en forma de mitjans personals o atenció a la diversitat. Ho sap. Clar que ho sap, però menteix de forma descarada, "passant-li" la pilota a altres, "als violents i als interessants". Quasi res. Amb aquestes actituds,  l'encertadíssima proposta dels nostres amics torrentints ( mira quina casualitat, com la mateixa consellera) d'una  primavera valenciana, que regenere la nostra societat, tal vegada només acaba de començar.

L'IBI

Anem tornant per temes concrets, i en primer lloc parlarem de l'IBI o Impost de Bens Immobles.  Eixe impost que grava les propietats, porta sense revisar-se a Llíria des de l'any 1996. El més recomanable, és que la seua revisió es faça cada 10 anys com a molt. Així que anem calculant. 

Aquells que diuen que no volen pujar els impostos, a la fi els pugen ( i de quina manera) però clar, de "forma obligatòria".  Ells no volien, Ha sigut imposat. La pujada general que ens "ha clavat" el nou Messies, Mariano Rajoy ha sigut d'un 10% per als de Llíria i és la més alta possible, perquè portem com vos he dit des del 1996 sense revisió. Coses dels temps. 

Potser no li falte raó a  qui diu que s'ha aprovat així per tal d'evitar problemes a més d'un alcalde, perquè com tots sabeu això de pujar els impostos no està molt ben vist. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos al rebut de la taxa del reciclatge, que vos trameten des de la Dipu, no siga que el poble s'entere que el seu alcalde votà a favor d'eixa taxa i dels progressius augments que hem tingut ( enguany més de 90 €) Gràcies Manolo! 

Però tornant a l'IBI, a les revisions i a les pujades. Com ja li he dit més d'una vegada al nostre regidor d'Hisenda, caldrà plantejar-se quan es va a fer. Si ho fa l'ajuntament podria controlar fins a algun punt el grau d'augment, ( que de segur es produirà, recordeu 1996). Si es fa d'ofici per part del Cadastre, seran ells qui ens marquen els terminis i les condicions. Perill, perill. 

Com cal banyar-se en aquestes coses, ho diré claret. Si cal revisar-se, sóc partidari que la proposta siga de l'Ajuntament. La Pobla de Vallbona, Bétera o Torrent han tingut recents i polèmiques revisions. I ? La responsabilitat està per a les coses bones, i també per a lo tan bones però a alguns eixes se li atasquen (recordem la taxa del reciclatge). Com tantes vegades ens diuen que no hem gestionat mai, que gestionen que eixa és la seua RES-PON-SA-BI-LI-TAT. Molt ànims. 

Per cert, com també tenim alternatives ací vos deixe la nostra proposta per destinar els diners que entraran de la pujada de l'IBI al foment del treball. Evidentment, el govern de Llíria, amb la seua RES-PON-SA-BI-LI-TAT mítica va votar en contra. Això de crear llocs de treball no va amb ells. Era cosa de... ZP? Uff, ja no ho recorde... 

En defensa de rei

No tinc costum donar moltes respostes ací, al meu espai, però vaig a donar-ne alguna,  perquè crec que la cosa s'allargarà un temps i caldran moltes explicacions.  En parlaré, poc a poc respecte a l'IBI i la por que li ha entrat al nostre alcalde, que ha tingut que eixir ràpidament a contestar-nos perquè sap el que se li be damunt, amb la seua nefasta gestió econòmica els darrers anys. Parlaré de la taxa del reciclatge, i la nova pujada ( prepareu-se que enguany encara en queda un altra més, la d'enguany, ara que no hi haurà eleccions pel mig) i més, molt més. 

Respecte a les nostres propostes econòmiques i socials vos vull remetre als nostres programes electorals: 

LOCALS 2011
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/bGxpYnJldCBlbGVjdG9yYWwgY29tcHJvbWlzIGxsaXJpYQ==_196881_1_6776_1.pdf
AUTONÒMIC 2011 
http://coaliciocompromis.net/programa-2011-2015/ocupacio-modelproductiu/
GENERALS 2011
http://joanbaldovi.com/programa/?seccio=societat




 De les opinions més properes, vos deixe també els següents enllaços:


http://compromisperlliria.blogspot.com/2012/01/el-decretazo-del-pp-suposa-una-pujada.html


http://compromisperlliria.blogspot.com/2012/01/el-pp-augmenta-un-15-la-taxa-del.html


http://compromisperlliria.blogspot.com/2011/12/compromis-proposa-un-sistema-de.html


http://compromisperlliria.blogspot.com/2011/12/lliria-sollicitara-lajornament-de-la.html

http://compromisperlliria.blogspot.com/2011/12/propostes-de-compromis-als-pressupostos.html

Un any que acaba

Arribem a la fi de l'any, i els meus visitants il·lustres ( com estàs Lluís), hauran comprovat la meua més que evident tornada a la inactivitat bloquera. La meua Irene ha irromput amb força a la vida, transformant tot el que existia i el que tenia que existir, però com he dit en totes les meues desaparicions temporals, tornaré. Millor dit, estic de tornada.

 Un xiquet altera de forma important la vida però sempre per tal de millorar-la. Et fa replantejar-te moltes coses i les formes que cal utilitzar per fer-les, i en això estem. Concentreu-vos soldadets, sigueu prudents, que diuen els Manel. En això estem.

Bon any 2012, i que vos vaja tan be com a mi el pressent.