La sarsuela

Ahir em vaig guardar el temeta de la sarsuela per explicar, però de hui no passa. Tinc el moment d'explicar i no em quedaré amb les ganes, i pel mateix preu vos en contaré un altra historieta del Palau de les Arts i el seu piano.

Tot aquell músic amb un mínim de cultureta musical sap que la sarsuela, -eixa musiqueta espanyola, feta molta d'ella per valencians, que és deliri de iaios i aies per tot arreu del nostre país-, té una interpretació de vegades més que complicada. Però clar, si eres músic de l'orquestra de les Arts... que vos vaig a dir, en teoria, vas sobradet.

Temps enrere, en un d'eixos concerts mítics i de llegenda que dona l'orquestra - parauleta de canal nou-, al darrer assaig al seu director se li ocorrer oferir de bis una peça de sarsuela. El mestre dona l'entrada, comencen a tocar... i els violins es perden de tal forma que el mestre es queda bocavadat. Torna a intentar-ho i el mateix. Clar, supose que a London, New York, Praga, Moscú o Tokio, d'on són la major part de la corda en qüestió, no escoltaran molta sarsuela a les seues festes populars. Coses de la internacionalització.

Imagineu-vos la burleta per darrere dels músics valencians cridant: "que se l'estudien, que se l'estudien"... a tots uns professionals de LA MILLOR ORQUESTRA DEL MÓN MUNDIAL, i més enllà.
Aquesta per al paio que volia que "ens carregàrem" al Lorin Maazel.
Li la regale, i espere que li servisca. Per cert, no dubteu que a tota eixa colla de magnífics professionals que ens ha arribat de tots els racons del món no els fallarà la memòria quan entre al restaurant a demanar l'altra sarsuela. Qüestió de prioritats.







No penseu que m'oblide del piano. Açò, contadet pels propis professionals del Palau:
Diuen i conten que un dia, al molt il.lustre i insigne arquitecte valencià, i per tant universal, Santiago Calatrava va dissenyar un fantàstic auditori, enveja del món operístic, i exemple a seguir. Tant ens feia que al segle XXI, un teatre es construira a l'estil italià, en ferradura, i per tant, molts seients no tingueren visibilitat. Aixo no importava.
Diuen i conten també que per a les audicions a un dels escenaris calia un piano per les meravelloses interpretacions que allí es produirien, però clar, als escenaris moderns, el piano es fa pujar en una plataforma situada al mig de l'escenari, i que fa desaparéixer completament l'instrument d'escena quan no s'utilitza.
A que ja vos la imagineu?Doncs sí, l'insigne arquitecte va dissenyar un edifici de 300 milions d'euros... I LA PLATAFORMA NO ERA SUFICIENTMENT GRAN PER FER UTILITZAR UN PIANO DE CUA.
De verdad de la buena.

El Paio

Hui, primer dia en més de dues setmanes que podia eixir a fer les meues rutines pel poble, -amb totes les felicitacions que pot rebre un novensà en un barri tan tradicional com és el Rabal-, i amb l'obligació que li suposa a tot càrrec públic d'atendre als veïns i veïnes que te fan consultes, suggerències o propostes, he tingut una trobada un tant peculiar i surrealista amb un paio - em disculpareu el seu nom, però al poble, i més al Rabal, tots sabem qui som cadascú- al qual volia felicitar per un fet que no ve al cas.

El paio, de Llíria i músic de professió, em contava la notícia de que pareix que Lorin Maazel se'n va del Palau de les Arts, i em demanava " que férem alguna cosa" per accelera això i a vore si era veritat, que ja s'havia portat prou diners (més d' un milió d'euros a l'any em comentava, així com un xalet d'eixos d'impressió a Altea que utilitza de forma ocasional). Ara, mare.

Ell, s'indigna per un altre paiao que pertany al model exportable de "Grandes fiestas y eventos" que el PP que ens governa ha converit en "motor de la nostra economia" i que cobra senzillament, una bestialitat.

Ell, s'indigna per la bona vida i el luxe amb el qual treballa la intendent del Palua de les Arts, Helga Smith.

Ell s'indigna perquè Zubin Mehta, l'altre de la jugada, només assaja l'orquestra en anglés. En que vols que assatge, prenda, si la major part de l'orquestra és d'estrangers? El més preocupant és que si es passa a parlar amb el vent de l'orquestra, valencià la major part, li comptaran algunes històries molt gracioses i edificants respecte al que han vingut a fer ací tota eixa colla d'extrangers. Per cert, hi ha un capítol d'un concert de sarsuela, que me'l guarde, perquè pot fer història.

Ell s'indigna, i jo m'indigne i em trague la llengua i no li'n dic més que a un gos per queixar-se del monstre que gent com ell han creat, simplement amb el seu vot. Simplement lloant cada dia les magnificiències d'una "València campiona", "els millors del món", "els més espectaculars del món", "la terra dels grans events i espectacles", els més dels més... que paguem amb els diners de tots.

I ara, a seguir queixar-se, que això als victimistes com ell els va de fàbula.

Un altre any

Podria haver tornat amb un altre comentari, contant altres coses magnífiques que he viscut aquestes dues setmanes, però hui, després de tornar d'aquell exili voluntari m'he tornat a trobar amb la realitat, i no tocava.

Un altre any, i les coses segueixen igual. I per desgràcia la nostra societat continua obviant un accident que va marcar la vida de moltes famílies, que s'han sentit abandonades per un govern insensible amb el dolor d'aquells qui han perdut família i vida, i que ha considerat que els resultats electorals del passat any validen el seu rebuig al més elemental sentit de la decència i la vergonya.

Tal volta, un dia, se les trobaran totes juntes.

I els recordarme aquell 3 de juliol

Me'n vaig

... I el millor és que no se quan tornaré.

Poca broma amb el comerç

Açò és una iniciativa?

I quin projecte presenta el regidor de comerç per aconseguir que millore la imatge comercial de Llíria? Donar una subvenció? Això és el seu projecte? Té projecte?

Per cert, jo no se d'on trau els 30.000 € d'ajudes perquè la partida era de 12.000. Els posarà de la seua butxaca?

Poques bromes amb la situació que està passant el comerç de la ciutat de Llíria i la falta d'espenta del govern municipal. Només cal vore la seua actitud amb el mercat municipal on els venedors es resignen al seu arraconament i a la reducció progressiva de l'espai de vendes, davant l'actitud d'un govern que es dedica a "fer estudis" i evita l'actuació integral i global que necessita la Plaça Major de la nostra ciutat, per no acabar de convertir-la en un gueto.

Qui para el comerç?

Açò de quedar-se sense ordinador a "l'era de la informació" ... però bé, anem per feina:

Fa temps que revisava per Llíria unl temeta que sempre m'ha tingut intrigat. Comentava i confirmava temps enrere, que cada tres setmanes s'obria en Llíria una immobiliària. Tots sabem el motiu d'aquest fantàstic procés d'apertura de "nous comerços" quin era, i sobren també les explicacions. Ara passa a l'inrevés, en poques setmanes ja en portem 3 que han tancat. I les que queden.

Mentre, la resta de comerç parat, sense cap iniciativa municipal que dinamitze el sector. I al meteix temps, les empreses més grans de Llíria, tancant. Compte, que l'empresa que va tancar al polígon que produia espills per a cotxes només marca l'inici. En queden unes quantes més. Temps al temps.

Una de Jaimito

Com diu una amiga meua, de vegades penses que vius en un país irreal, de personatges de còmic. Atenció a les declaracions de l'alcalde de Llíria hui:

"Me dijeron que se está redactando el proyecto para distribuir las habitaciones", señaló Izquierdo.

I el motiu d'aquestes meravelloses declaracions a... http://www.lasprovincias.es/valencia/20080604/ediciones/actuaciones-llevan-paradas-20080604.html

Li explicarà algún dia la regidora d'urbanisme a este home com es fan els projecte? O millor, ¿existeix algún projecte seriós per a l'hospital de Llíria? O encara millor, té l'hospital de Llíria algún projecte fet o tindrem que enviar-los als de sanitat al nostre Jaimito?

Quina diferència trobes?

Una majoria absoluta i una modificació que degrada el Pla General.

Peix, peixet...

Alguna vegada he fet algún comentari de la capacitat d'algunes persones per estar en tot i a tot, en misa i repicant. Això, en política suposa la reafirmació per a un grup de que estàs ahí, que els tens en ment... o que els vigiles i controles. I funciona.

Hui he passat per la porta d'una parròquia en el moment just que acabava una misa. En la porta, una regidora d'un ajuntament amb el carret del seu net, esperant per pescar unes dones majors.

“ Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

Hui fa un any que vaig ser triat regidor pel poble de Llíria, i no voldria deixar passar aquest dia sense fer una breu reflexió del que ha sigut per a mi aquest any.
En primer lloc la satisfacció personal ha sigut molt gran, pel fet de poder treballar pel meu poble, i vore com les propostes que fas prenen forma davant teu mateix. Sempre s’ha dit que l’administració local és la més propera a la gent, i on es veu més clarament el que un representant del poble vol per a la seua gent. En el nostre cas, limitats per la condició d’oposició, tant Isabel Agustí com jo mateix em intentat fer la nostra aportació amb l’esperança que una majoria absoluta recolzara la nostra proposta, i que es visualitzara una xicoteta part del projecte que el BLOC vol per a Llíria.
Sense cap dubte me n’he fet conscient de la gran responsabilitat que suposa tindre un càrrec públic, i que tindré les mirades sempre damunt revisant cada cosa que faça, sense possibilitat d’un mal pas, esperant un mal dia per deixar-te per terra el treball de tot un any. Però també em quede amb la part gratificant, quan després de treballar durament, un veí o un col·lectiu, o tot el poble aconsegueix millorar la seua ciutat gràcies a una proposta nostra. Perquè, ¿per això ens tria el poble, no?
Quina valoració faig d'aquest any municipal? Pobre, molt pobre. Continuem amb un govern municipal incapaç de portar endavant un projecte coherent per a la nostra ciutat, que actúa sense pensar en les necessitats del poble, instal·lat en un clientelisme populista molt còmode que té camí d’enquistar-se a la societat lliriana, recolzat per un seguit de gent que para la mà i “passa” de la seua ciutat. Però si responsable de l’actual situació del nostre poble és un govern que porta cinc anys governant, no podem llevar-li cap culpa a una oposició i una societat dormida, apagada i que, -perquè no dir-ho-, també està còmoda en aquesta situació. ¿O no té tanta culpa del que passa el qui deixa fer perquè ja vindran temps millors? Desitjaria que cadascú individualment fera també un poc d’autocrítica i pensara si està fent tot el possible per invertir la situació actual.

Donat que sempre he dit que llig aquesta pàgina més gent de la que pareix, voldria que les meues últimes línies sigueren per establir aquest principi de reflexió en tots aquells qui creuen que no podem quedar-nos pensant en passats meravellosos o futurs idíl·lics que no arribaran mai sense un treball seriós, constant i rigorós. Que tenim molt per fer, i molta gent que convèncer de que un projecte valencianista és possible per a Llíria, perquè és l’únic que suposa un projecte, l’únic que treballa amb una constant, i amb un camí definit: una Llíria capital.