L'espai de Rafa Cotanda

L'IBI

2012-01-28T20:23:00.000+01:00

Anem tornant per temes concrets, i en primer lloc parlarem de l'IBI o Impost de Bens Immobles. Eixe impost que grava les propietats, porta sense revisar-se a Llíria des de l'any 1996. El més recomanable, és que la seua revisió es faça cada 10 anys com a molt. Així que anem calculant.

Aquells que diuen que no volen pujar els impostos, a la fi els pugen ( i de quina manera) però clar, de "forma obligatòria". Ells no volien, Ha sigut imposat. La pujada general que ens "ha clavat" el nou Messies, Mariano Rajoy ha sigut d'un 10% per als de Llíria i és la més alta possible, perquè portem com vos he dit des del 1996 sense revisió. Coses dels temps.

Potser no li falte raó a qui diu que s'ha aprovat així per tal d'evitar problemes a més d'un alcalde, perquè com tots sabeu això de pujar els impostos no està molt ben vist. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos al rebut de la taxa del reciclatge, que vos trameten des de la Dipu, no siga que el poble s'entere que el seu alcalde votà a favor d'eixa taxa i dels progressius augments que hem tingut ( enguany més de 90 €) Gràcies Manolo!

Però tornant a l'IBI, a les revisions i a les pujades. Com ja li he dit més d'una vegada al nostre regidor d'Hisenda, caldrà plantejar-se quan es va a fer. Si ho fa l'ajuntament podria controlar fins a algun punt el grau d'augment, ( que de segur es produirà, recordeu 1996). Si es fa d'ofici per part del Cadastre, seran ells qui ens marquen els terminis i les condicions. Perill, perill.

Com cal banyar-se en aquestes coses, ho diré claret. Si cal revisar-se, sóc partidari que la proposta siga de l'Ajuntament. La Pobla de Vallbona, Bétera o Torrent han tingut recents i polèmiques revisions. I ? La responsabilitat està per a les coses bones, i també per a lo tan bones però a alguns eixes se li atasquen (recordem la taxa del reciclatge). Com tantes vegades ens diuen que no hem gestionat mai, que gestionen que eixa és la seua RES-PON-SA-BI-LI-TAT. Molt ànims.

Per cert, com també tenim alternatives ací vos deixe la nostra proposta per destinar els diners que entraran de la pujada de l'IBI al foment del treball. Evidentment, el govern de Llíria, amb la seua RES-PON-SA-BI-LI-TAT mítica va votar en contra. Això de crear llocs de treball no va amb ells. Era cosa de... ZP? Uff, ja no ho recorde...

En defensa de rei

2012-01-11T19:08:00.000+01:00

No tinc costum donar moltes respostes ací, al meu espai, però vaig a donar-ne alguna, perquè crec que la cosa s'allargarà un temps i caldran moltes explicacions. En parlaré, poc a poc respecte a l'IBI i la por que li ha entrat al nostre alcalde, que ha tingut que eixir ràpidament a contestar-nos perquè sap el que se li be damunt, amb la seua nefasta gestió econòmica els darrers anys. Parlaré de la taxa del reciclatge, i la nova pujada ( prepareu-se que enguany encara en queda un altra més, la d'enguany, ara que no hi haurà eleccions pel mig) i més, molt més.

Respecte a les nostres propostes econòmiques i socials vos vull remetre als nostres programes electorals:

LOCALS 2011
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/bGxpYnJldCBlbGVjdG9yYWwgY29tcHJvbWlzIGxsaXJpYQ==_196881_1_6776_1.pdf
AUTONÒMIC 2011
http://coaliciocompromis.net/programa-2011-2015/ocupacio-modelproductiu/
GENERALS 2011
http://joanbaldovi.com/programa/?seccio=societat

De les opinions més properes, vos deixe també els següents enllaços:

http://compromisperlliria.blogspot.com/2012/01/el-decretazo-del-pp-suposa-una-pujada.html

http://compromisperlliria.blogspot.com/2012/01/el-pp-augmenta-un-15-la-taxa-del.html

http://compromisperlliria.blogspot.com/2011/12/compromis-proposa-un-sistema-de.html

http://compromisperlliria.blogspot.com/2011/12/lliria-sollicitara-lajornament-de-la.html

http://compromisperlliria.blogspot.com/2011/12/propostes-de-compromis-als-pressupostos.html

Un any que acaba

2011-12-29T23:24:00.000+01:00

Arribem a la fi de l'any, i els meus visitants il·lustres ( com estàs Lluís), hauran comprovat la meua més que evident tornada a la inactivitat bloquera. La meua Irene ha irromput amb força a la vida, transformant tot el que existia i el que tenia que existir, però com he dit en totes les meues desaparicions temporals, tornaré. Millor dit, estic de tornada.

Un xiquet altera de forma important la vida però sempre per tal de millorar-la. Et fa replantejar-te moltes coses i les formes que cal utilitzar per fer-les, i en això estem. Concentreu-vos soldadets, sigueu prudents, que diuen els Manel. En això estem.

Bon any 2012, i que vos vaja tan be com a mi el pressent.

Música normal a un país normal

2011-11-06T13:57:00.000+01:00

L'altre dia vaig descobrir Els catarres i el seu tema Jenifer: M'agrada.

Fan una música senzilla, propera, que tracta de temes normals a un país prou normalitzat, on són capaços de riure's d'ells mateixos i del que són. Em va passar el mateix temps enrere am Manel i el seu estil neofolk???

I és que el que es tracta quan es fa música és simplement això, en la major quantitat de vegades. Clar que queda la part reivindicativa, faltaria més. La música dona per això i molt més, però no és el cas que m'interessa més ara, en aquest moment. Ara, el meu país pareix començar a entrar en una agradable normalitat on fer música en valencià no és sinònim de cap tipus de reivindicació. I això és normal. Possiblement l'efecte botifarra

va ajudar molt en aquest camí, però és cert que feia temps que altra gent, com Verdcel per exemple, ja treballava en aquest camí.

Música i punt, sense etiquetatges.

Recorde un concert al Carme d'Obrint Pas, ja fa uns anys i de segur que ells també el recordaran. Allà a la plaça que hi ha enfront del Centre Excursionista de València. Érem molt joves, i supose que ells més encara, així que seria una dels seus primers concerts. En aquell moment, plantejaven un estil propi, que amb el temps s'ha consolidat i triomfat, que mostra també la seua evolució. Són reivindicatius, i un referents per als artistes valencians, però es nota molt més l'evolució cap a la normalitat, dins la reivindicació que els caracteritza.

Música normal, a un país cada vegada més normal.

Un poc desesperats?

2011-10-18T18:05:00.000+02:00

L'altre dia l'alcalde de Llíria assistia a una inauguració d'una nova superfície comercial al nostre poble. D'això, res de nou. El que suposàvem, amb les fotografies de costum, etc, etc. Ara be, fa un poc d'olor que s'apunte "el tanto" de la creació de 26 nous llocs de treball. En primer lloc perquè l'únic que fa l'ajuntament és tramitar la llicència a una empresa que ja fa temps tenia intencions a Llíria, i per tant, el mèrit és ben poc. L'empresa volia implantar-se a Llíria, i d'això no te cap mèrit l'alcalde. Ni res en contra tampoc, compte.

De la idoneïtat del centre comercial al lloc on s'ha posat - un autèntic punt negre de trànsit al nostre poble- , ja parlarem amb el temps, sense desmerèixer les intencions de la cooperativa per fer rentables els seus terrenys, però d'opcions hi havia d'altres i en millors situació. Ara, la cosa ja està feta.

En segon lloc és ridícul apuntar-se eixe tanto també perquè tots sabem - i jo personalment en conec més d'un cas- que la major part dels treballadors han sigut ressituats des d'altres pobles veïns, així que de creació de 26 llocs de treball, res de res. Si vol vendre més burres, com ha estat fent els últims huit anys, tindrà que treballar-s'ho molt més. Aquesta, no cola. Tampoc.

Més fusta

2011-10-07T17:33:00.002+02:00

Llisc que la regidoria d'urbanisme "inicia contactes amb totes les forces polítiques per a consensuar un model per al desenvolupament de les urbanitzacions" i també "acostar postures i buscar entre tots un model comú per a urbanitzar les urbanitzacions del nostre municipi". Fantàstic, no?

Però una cosa, -com he dit moltes vegades- són les paraules buides i plenes de cinisme i un altra la realitat. Dubte molt de la possibilitat d'arribar a un acord en matèria urbanística amb un govern que d'entrada ja qualifica les propostes de la resta de grups municipals de demagògiques i al mateix temps demana propostes constructives i serioses. I que estem fent sinó des de fa ja més de huit anys per evitar l'enfrontament de l'ajuntament amb els veïns de les urbanitzacions? O cal recordar-li a la regidoria perquè té tants enfrontaments amb veïns de les urbanitzacions? Perquè els agrada tindre problemes perquè sí?

Propostes serioses d'urbanització, de manteniment d'urbanitzacions, de revisió de les condicions actuals d'urbanització, ( com va passar al passat plenari amb la urbanització Edeta i on PP i PSOE s'uniren en contra dels veïns). Eixa ha sigut la nostra tasca aquestos anys. No recorden quan des de la mateixa regidoria s'atacava els veïns que denunciaven les injustes situacions en que es deixaven a moltes famílies davant els processos d'urbanització? Que els pregunten a ells per eixe consens.

Continuarem proposant, clar que sí, perquè eixa és la nostra feina però no ens faran passar per cap embut d'enganys i fal·làcies a costa dels veïns de les urbanitzacions.

Ara reclamen consens i es reuneixen amb els mateixos gossets que abans col.locaren a la oficina AMIGU, i que es dedicaven a vendre burres d'irrealitat, d'engany i de demagògia. "hechos son amores y no buenas razones". Que s'ho aplique la regidoria i que es deixe de favades.

Dir i fer

2011-09-30T17:07:00.000+02:00

Hola, hola, he tornat per ací. Disculpen les tardances, sobretot el meu fidel seguidor Manel (???). Com ja em vaig disculpar no torne a fer-ho, perquè com vaig dir una vegada, aquest és el meu espai, esteu convidats a entrar i eixir quan ho desitgeu però NO a donar-me ordres i a marcar-me els temps. La feina ha sigut complicada aquest mes i més si tens doble jornada laboral i festiva ( de la qual cosa no em queixe perquè jo m'ho he buscat).

Anem al tema del dia: ahir no estiguérem al vi d'honor que va fer l'ajuntament a entitats, associacions i personalitats. Alguns ja estaven avisats, i d'altres els anirem informant poc a poc, fonamentalment el perquè. Que un govern sàpiga que té que aplicar un pla d'equilibri econòmic que suposarà una reducció del pressupost en més de 2 milions d'euros i que continue amb els vinets i els dispendis d'aquest tipus només demostra una irresponsabilitat que frega la vergonya més absoluta.

¿Amb quina cara li diràs als veïns el proper mes quan comencem a parlar dels pressupostos, que tal partida o tal altra cal eliminar-la perquè no hi ha diners, perquè Zapatero és molt mal i ens lleva diners? (sic), O que la crisi, la crisi, la crisi. Irresponsables i amb falta absoluta de coherència.

Si la situació és complicada cal començar a donar exemple ja. I ja no és demà o el proper mes. Era ahir. Per cert, era necessari contractar enguany també il·luminació als carrers? Estem o no estem davant la crisi més greu dels últims 80 anys? Fets i no paraules.

Activitats

2011-09-18T23:40:00.000+02:00

Ho sent per aquells qui han pretés seguir l'actualitat del meu poble aquestes últimes setmanes a través d'aquest modest espai. Les he dedicades ( ho he de reconèixer Manel) a altres coses. Fonamentalment a la meua família, que augmentarà en breu en un nou membre i he tingut que prioritzar. Això no suposa que no tinga moltes històries que contar, i molta activitat que he desenvolupat però d'ahí a transcriure-ho tot, no ha sigut possible. També he iniciat un contacte més directe i ràpid a traves del facebook i de twitter, deixant un poc al costat els meus modestos relats.

Els canvis que s'han produït també en l'aspecte laboral no hem deixen molt més temps tampoc i la planificació d'un nou curs a una nova escola ( diga el que diga Esperanza Aguirre) suposa una despesa molt important del meu temps.

Paciència i temps vos demane i poc a poc aniré reapareguent a les vostres vides. Als meus crítics, un record com sempre, que se que em voleu llegir també. No patiu que en tinc per a totes i tots.

NOUS TEMPS. NOVA VIDA

2011-09-01T19:25:00.000+02:00

2011-08-06T18:15:00.001+02:00

Batalla perduda

2011-08-03T18:58:00.001+02:00

Hui he perdut una batalla. Que no una guerra. M'havia perjurat de no fer-ho, però hui, i després de quasi oblidar-me del pagament i tindre més d'una dificultat en fer el pagament efectiu, l'he domiciliat a ella: la taxa del reciclatge. Volia evitar-ho, esperant a fer el pagament a l'últim dia, com m'ha dit "l'indignat" poblano que m'he trobat a les oficines de la Diputació -¿quan acabem amb aquesta inutilitat de les diputacions?-

Però no. He perdut. He pagat i ho he domiciliat. Així de clar. No puc fiar-me de la meua memòria, fluixa quan toca soltar la mosca. Així que m'han caçat, i ara a continuar pagant. Bona jugadeta ens feres Manolin. Tu i la teua regidora del zero. Com la fanta, no te jode. Una fanta de quasi 80 euros. Enguany. I continuarà...

Un plenari de 7 hores 2ª part ( i espere que última)

2011-07-24T11:21:00.000+02:00

Després de la sessió preparada pel govern va arribar la que preparàrem des de l'oposició. Les mocions, que són propostes per part de qualsevol regidor de l'ajuntament. He de confessar ( dimonis, parec la Pantoja) que ens passàrem. Quinze mocions, amb cinc grups a l'ajuntament són una bestialitat ( de fet tardaren 3 hores en discutir-se) i supose que després de l'acord al qual s'arribà es reduirà prou, però el més important i el que es reflexa són les ganes d'aportar i de proposar, i en un moment tan complicat com aquest açò està molt be. O el govern es posa les piles i comença a actuar o crec que "l'aigua li eixirà per totes les vores".

Les nostres propostes

La primera, la que més rerefons suposava, proposava que s'eximisca a les famílies sense possibilitat de pagar els impostos d'aquesta obligació d'una forma temporal. Si no tenen treball, no tenen ingressos i els continuem carregant els impostos, ¡com va a eixir d'eixe cercle! Ens votaren en contra, però els tornàrem a recordar que eixa gent no pagarà. Perquè primer està menjar i després els impostos. Així de clar.

Presentàrem un altra proposta per tal de portar a Llíria l'autobús que realitza les revisions per evitar el càncer de mama. S'aprovà per unanimitat.

La meu proposta de crear uns premis d'excel.lència acadèmica no va ser aprovada. D'acord que no és el consell escolar municipal que té capacitat de decisió en aquest tema. I per això vaig rectificar. Però ni així. Si tens voluntat de fer una cosa, votes a favor ¿no?Així que es va rebutjar. Són les incongruències que de vegades passen al plenari de Llíria. Estan a favor, però et voten en contra. D'estudi.

De la resta de propostes

Fins a quinze es proposaren, i com ja vos he dit tindreu compte d'elles en molts espais. Vull només remarcar que MOVE ha començat la legislatura amb propostes molt coherents i efectives ( no enten l'atac furibund de la regidora d'urbanisme a la representant de MOVE, totalment fora de lloc i sense raó).

També vull remarcar l'inici d'EU amb dues propostes respecte a la participació ciutadana i el tema de les hipoteques i la condonació de deutes. O l'inici amb proposta del PSOE, amb cinc mocions, (quatre millor perquè una era una burla a la democràcia) dues d'elles al respecte dels conservatoris i les escoles de música. I tinc que dir que em pareix totalment desafortunat el fet que el PSOE es quedara amb tota la representació de l'oposició als Consells del comerç i de l'esport, quan tenia una proposta nostra per tal de fer un repartiment proporcional entre els grups de l'oposició. Rabietes que no s'entenen perquè no demostren la democràcia i la proporcionalitat que reclamen. Com tampoc és comprensible la justificació d'EU, que regala la seua representació al PSOE. Perquè no ho fan també al plenari? No s'entén, però ells sabran si eixe és el camí que interessa a Llíria.

L'enfrontament

M'he reservat un apartat a l'enfrontament que tingueren l'alcalde i el portaveu del PSOE. Alfred Rodilla es va equivocar parlant del sou de l'alcalde ( jo ja ho havia vist) al seu bloc personal. D'acord. Però l'actitud de l'alcalde no la considere adequada. Muntar un numeret no li dona més valor ni més raó i tenia altres formes de resoldre l'errada. Perquè havia sigut una errada.

Si un alcalde que acaba de guanyar unes eleccions està tan nerviós i reacciona amb aquestes males formes, ¿per què serà? Li esperen temps durs i aquest no és un bon començament.

"Un beso, corazones". Anne Igartiburu

Un plenari de 7 hores. 1ª part (com els americans)

2011-07-22T20:09:00.000+02:00

Set hores.Quasi un terç del dia d'ahir el vaig passar al saló de plenaris de l'Ajuntament de Llíria. I que fem allí?, es pregunta molta gent. Doncs molt, poc o res segons es mire. Podeu consultar l'ordre del dia del plenari i observar que hi ha punts interessants, que s'aniran publicitant als distints mitjans de comunicació, blocs i pàgines dels proposants i interessats.

La llum de Carrasses

Per començar alguna cosa: es va aprovar la creació d'una subestació elèctrica al polígon de Carrasses ( si, si, eixe que està “acabat” però no te llum). Així que a esperar uns anys perquè li arribe. Previsor que és un govern. Deixa començar unes obres sense que estiguen clars els serveis bàsics de llum i aigua.

El Coto del Català

Un altre punt interessant serà en el futur el del sector del Camp de Golf. Ja he expressat en diverses ocasions la meua opinió al respecte, però l'ajuntament ( la institució pròpiament) es juga molt en aquest tema. Si perd els recursos pendents pot tindre greus responsabilitats patrimonials a les quals fer càrrec i tindria problemes. Molts problemes. Però això ja ho vorem.

La urbanització de la Sima

Més del mateix. Un model al nostre entendre equivocat i que va portar més d'un maldecap a l'ajuntament, perquè la gent no va a pagar les càrregues d'urbanització tal com vol l'ajuntament i es van a vore situacions difícils. Per això em fa gràcia la proposta de la regidora d'urbanisme, proposant-nos consens a l'oposició. Consens ara. Ara que l'empastrà ja està feta. Però de qualsevol forma, proposar, proposarem.

Els temes de la pasta

El compte general de l'ajuntament i les modificacions de crèdit demostren com de mal ha gestionat el PP l'ajuntament. Per una part la intervenció municipal fa constar que continua sense controlar-se la despesa i que clar, amb la reducció d'ingressos el desastre cada vegada és major. I d'ahí arriben les modificacions de crèdit per pagar despeses que s'han fet, eliminant llocs de treball on més fa falta: acció social i foment del treball. Quasi res. Inapelable, senyor Escobedo, inapelable. I la que li espera.

La piscina coberta

Ací nosaltres presentàrem dues propostes. Una la de consideració de les parelles monoparentals amb fills com a unitat familiar a partir de dos membres i que comptaren com a parella per tindre els descomptes corresponents. Un altra per tal de crear abonaments de 10 i 20 entrades puntuals. La primera sigué aprovada, però la segona no. No ho veuen clar. La butxaca dels llirians tampoc, però ells sabran. Encara poden rectificar i també podem presentar altres propostes en benefici dels usuaris. Ho farem.

Del protocol i el llibre de festes

Es plantejaren esmenes per la nostra part, al respecte de la representació en actes públics i per part d'EU per tal de llevar-li els privilegis al Rei i la no participació en actes religiosos. El PP només n'acceptà una menor nostra, però de les de més importància, res de res. Lloable la intenció d'EU però el que hi ha, és el que hi ha. Continuaran els privilegis per a un cap d'estat que no ha triat el poble, i cadascú podrà decidir anar o no als actes religiosos.

I supose que amb açò ja tenim prou per hui, no? Que ahir sigueren 7 hores...

Demà més. Records per a tots els meus lectors poPPulars. Jo també vos llisc. En la intimitat.

Marcant el territori 2

2011-06-24T17:53:00.000+02:00

Ahir parlàrem de comissions, i hui ho faré d'alliberats, persones de confiança, retribucions i del sou de l'alcalde.

Comencem: els alliberats.

Que un ajuntament com el de Llíria tinga regidors alliberats cau pel seu propi pes. No ho anem a negar, ni ara ni mai. Una ciutat com la nostra necessita de dedicació, i per això el primer que férem des del BLOC la passada legislatura, va ser publicar els sou dels regidors alliberats, igual que farem en aquesta. Ara el seu sou està en 48.418,10 € anuals, per als qui tinguen dedicació exclusiva. Si és molt o poc, ho tindrà que decidir el poble que vota.

Un altra cosa molt diferent i totalment injusta és el repartiment que se n'ha fet en el nostre poble: 8 persones alliberades pel PP, i 0 per a la resta de l'oposició. Si important és la llavor del govern, també ho és la de fiscalització i proposta de l'oposició, que té que traure el temps després del seu propi treball per fer la mateixa, o més feina que molts dels regidors del govern. La proporcionalitat a Llíria, no existeix.

Personal de confiança

El nostre ajuntament té un personal de confiança, que així es diu, "a les ordres" de certes persones. En el cas de Llíria es tracta de la secretària de l'alcalde i la secretària de la regidora d'atenció ciutadana ( també alliberada) a les quals es podria sumar la tècnic de joventut i el responsable de premsa, encara que aquestos dos últims, podríem deixar-los fora del que considerem estrictament personal de confiança.

Però al tema. Les dues secretàries es portaran enguany 21.799,62€ cadascuna d'elles, encara que el nostre ajuntament podria estalviar-se eixe sou simplement recol.locant a dues persones de la pròpia plantilla de l'ajuntament. 43.599,24 a l'any, que suposen 174.396,96 € en tota la legislatura d'estalvi. I seguim sumant.

Com vaig dir al plenari, no hi ha cap atac personal cap a ninguna persona en les nostres propostes, però l'ajuntament tindrà que estalviar en despeses que perfectament es poden reduir.

Retribucions

Aquest apartat, - les retribucions que rebem els regidors i regidores- va tindre al passat plenari un moment que jo li dic, moment mercat. A la proposta de MOVE de reduir les retribucions globalment un 20% - que nosaltres recolzàrem- aparegué una d'EU encara major, i un sí però no al qual ens està acostumant el PSOE, diguent que millor parlar-ho en novembre, quan es parle dels pressupostos ¿?

En aquest apartat, Inma Riera va explicar molt didàcticament el nostre posicionament. Els regidors, tenen que tindre un sou digne i adequat a les seues responsabilitats i per això no podem entrar al mercadeig en aquest aspecte. Una cosa és ajustar les retribucions i un altra llevar-li al representant públic un sou digne que després reclamem per a la resta de treballadors. Ajustos, clar que sí. Els que corresponen, però demagògies, cap.

De qualsevol forma, ací teniu la taula de retribucions dels regidors de Llíria. Cadascú és lliure d'opinar, però amb criteri i serietat.

El sou de l'alcalde

No entenc la polèmica amb ell. És absurda. El nostre alcalde està jubilat com a director de banc, i la seua jubilació serà bona. Molt bona. Nosaltres proposàvem que es jubilara completament, traspassant el cost del seu sou a l'administració de l'Estat, i lliberant a l'ajuntament de Llíria de 34.512.31 € a l'any, és a dir, 138.049, 24 € en tota la legislatura. No entenc la indignació popular, perquè estem proposant estalviar al poble una quantitat significativa de diners que li fan falta. I més quan VA SER ELL MATEIX A L'ANY 2003 qui va dir que NO COBRARIA A PARTIR DE LA SEUA JUBILACIÓ. Ell mateix, ho va dir, i ho va incomplir durant quasi 8 anys, amb tota la despesa per part del nostre poble en eixe aspecte.

Està molt be que ell treballe molt - com fem quasi tots els regidors de l'ajuntament - però ¿ que no té prou amb el seu sou de jubilat, i tot el que el càrrec d'alcalde li ha suposat aquestos anys?

Marcant el territori 1

2011-06-22T00:54:00.011+02:00

Si conegueu el significat de la Haka, - la dansa guerrera mahorí- i el seu ús per part de la sel.leció de rugby de Nova Zelanda, crec que comprendreu perfectament aquesta entrada.

La seua intenció és evidentment intimidatòria davant el seu rival, i la veritat és que suposa tota una declaració d'intencions, marcant clarament el que volen i com ho van a fer.

A mí, em va servir per explicar que passà al plenari del passat dilluns on es decidien les comissions de l'ajuntament, la seua distribució, les assignacions econòmiques i el règim de funcionament municipal. Al meu entendre van quedar marcadament clares les posicions al respectem i per això va ser tan important el nostre clar i raonat posicionament.

Les comissions informatives

Una burla. Si el plenari té 21 regidors, i 15 participen a cadascuna de les comissions, és simplement una burla exemple d'inoperància i malbaratament de recursos, al temps que demostra l'empastrà del repartiment de les delegacions a les diferents regidories. En temps de dificultats econòmiques i d'estalvi sí o sí, s'està donant molt mal exemple, al multiplicar la despesa. I el pitjor: només serveix per assegurar a tots els regidors del govern un sou més elevat, que no el que es tindria amb la nostra proposta, que consistia en 1 regidor per grup municipal amb la representació de tots els del seu grup ( amb el vot ponderat, el del PP tindria 11 vots, el del PSOE en tindria 5, Compromís 3, i Move i EU 1cadascun. La proposta del PP costa 675 € per comissió. La nostra, 225 €. Imagineu-se l'estalvi que suposaria amb 5 comissions com a mínim cada més. Però així, només 5 dels 11 regidors del govern tindrien lloc i per tant sou a les comissions. Es veu el "problema"?

El que més hem rebenta d'açò és el cinisme i l'ús prostituït que es fa del llenguatge. Si pregones austeritat, dona exemple. Fent el contrari, només tens un nom: hipòcrita.

Repartiment o empastre

2011-06-19T12:38:00.000+02:00

Demà tindrà lloc el plenari on es repartiran les diferents delegacions als regidors del nostre ajuntament, així com es determinarà tot el funcionament general per als propers anys. De la resta, ja en parlarem amb més detall altres dies però m'interessa aquest apartat de les delegacions. Com supose que tots sabrem és competència directa d'alcaldia aquest repartiment. Per exemple a Paterna el "progre" dels seu alcalde ha volgut repartir delegacions també a regidors de l'oposició. Molt lloable si la seua veritable intenció hagués estat la d'oferir participar en el govern municipal a la resta de grups, però com molt be denunciava el portaveu de Compromís a Paterna, la delegació que els volia donar ja entra dins de la llavor de l'oposició. Controlar en que es gasta els diners el govern és el que fem cada dia des de l'oposició, i quedava així clar que el gest de l'alcalde, era més de cara a la galeria que altra cosa.

I ara el cas de Llíria.

En el nostre cas, no tinc la seguretat que no li haguera passat pel cap al nostre alcalde una cosa pareguda. Mirant la tropa que té, i els anys que se li esperen ( com tirarà de menys a Àngel Civera i a Miguel Cortés), possiblement s'ho haguera plantejat. Però no ho ha fet, i la política ficció és només això, ficció.

El que sí que m'interessa és el repartiment de regidories: mare meua, mare meua. Menuda empastrà que s'ha montat. La primera impressió que produeix és evident: s'han trocejat les regidories de Civera i Cortés i les han repartit sense cap ordre ni trellat. Perquè ja em diran a mí quin trellat té posar -li al regidor d'esport la Fira del comerç i l'Agència de Desenvolupament Local, o a la regidoria de Benestar el Patrimoni Històric, separat del Turisme que ara passa al regidor de Participació Ciutadana, Formació i Ocupació però al qual li han llevat la implantació de noves empreses perquè això ho tindrà el senyor alcalde. Hi ha empastrà, o no hi ha empastrà?

Revolicant-se supose que encara estarà Miguel Cortés després del seu treball aquestos huit anys, mantenint unit en una única regidoria tot l'apartat de formació i creació de treball, que en Llíria passarà en el futur pel foment i consolidació del Turisme i la nostra oferta d'oci cultural. Perquè indepentment de les meues diferècies ideològiques amb l'antic regidor de Foment econòmic, cal reconéixer que va saber heretar una regidoria que ja existia abans i potenciar-la amb prou de trellat. Amb criteris diferents als meus en diverses ocasions, però amb trellat. I ara ens trobem en un moment on cal marcar clarament la línia de treball en el foment de l'ocupació i la formació en un desgavell sense cap ordre, on caldrà coordinar cada acció entre diverses regidories de forma constant, dificultant la més que necessària reacció ràpida davant situacions complicades que tenim ja i que ens vindran també. Mare meua, mare meua.

Nou Ajuntament

2011-06-09T17:02:00.000+02:00

El proper dissabte es constitueix el nou Ajuntament de Llíria. Els resultats, coneguts i reconeguts per tots fan suposar que Manuel Izquierdo al front del PP serà l'encarregat de dirigir el nostre poble els propers quatre anys, marcats per una situació econòmica més que complicada.

Les intencions sempre es suposen bones d'entrada i el recolzament majoritari dels llirians que van acudir a votar a les passades eleccions locals, li donen un punt de confiança en aquesta nova legislatura al PP. Ara bé, caldrà tindre en compte que va a continuar governant-nos pràcticament el mateix equip ( sense dos dels regidors que al meu entendre més i millor estaven treballant) que ho ha fet els últims huit anys, i que ha portat el nostre poble al seu major nivell d'endeutament, així com a la major taxa de llirians i llirianes sense treball, de la nostra història.

Molta feina per davant i moltes reflexions que fer si realment volen traure Llíria d'uns situació més que complicada. L'estratègia de mirar sempre cap a fora buscant culpables, sense donar solucions a nivell local no portarà a una millora i retarda les mesures d'ajust a nivell intern del propi ajuntament, pel que fa al control de la despesa i millora en la gestió municipal, com a font de creació d'ocupació i d'un entorn propici per a la recuperació econòmica.

Des del BLOC i des de Compromís, estem disposats -igual que hem fet fins ara- a col·laborar a través de les nostres propostes en la millora del nostre poble i de la seua situació actual. Sempre que el camí siga el de la proposta consensuada i adequada, allí ens trobaran. Igual que també ens trobaran quan la situació així ho requerisca, d'una forma tan contundent com democràtica, a través de la nostra denúncia d'allò que considerem que no és correcte amb el nostre poble.

Espere sincerament que aquesta legislatura es caracteritze del trellat i la col·laboració entre diferents, pel be del nostre poble i dels llirians i llirianes que necessiten d'un compromís amb la seua ciutat. Una ciutat amb més treball, més benestar i més futur.

Blackberry Fountain

2011-06-03T17:03:00.000+02:00

Era d'esperar. Després de les eleccions tenia que començar la "revolució popular", que posara en solfa tot el seu poder absolut a les institucions valencianes. Moltes vegades ho he dit, però no em cansaré de repetir que no m'agraden les majories absolutes, i molt menys les que s'estan desenvolupant a les nostres terres des de fa uns quants anys. Amb la cobertura de democràcia, es desenvolupen una sèrie de polítiques que res tenen a envejar a les dictadures comunistes que tant critiquen, o a les repúbliques africanes que tanta llàstima ens fan. Jo crec personalment que ací, a casa nostra han perfeccionat el sistema d'una forma magnífica, i cada volta més i millor. "El poble ens ha triat", i amb això pareix que tot està permés. El que no li expliquen al poble són totes les martingales que s'han gastat per arribar o conservar eixe poder absolut que tenen ara mateix. I així ens va.

Però al que anava. El personatge: Blackberry Fountain i la seua intenció de carregar-se les línies en valencià. Jo ho esperava fa un temps. No se si d'aquesta mateixa manera, però ho esperava. Tal vegada el meu pessimisme en aquest aspecte - la conservació del valencià- no ajuda molt a resoldre el tema, però utilitzant el que ens diuen ells "el poble els ha triat", i faran el que consideren. I això estan fent. Poc a poc com fins ara, o d'una forma menys estilosa amb aquest moviment del conseller, van complint el seu objectiu de reducció i laminació del valencià en tots els espais d'ús i aprenentatge.

Cal tindre en compte que aquest conseller està d'eixida, i per tant, que siga ell el qui es carregue el mort en aquest tema, llibera al futur conseller o consellera d'una pressió més que suposada.

Perquè, encara que els valencianoparlants siguem una minoria al nostre propi país, que molts rebutgen utilitzar-lo públicament en la vida quotidiana o que ens arraconen a través de decrets i més decrets, els va a costar un poc més d'una legislatura acabar amb tots nosaltres. La lluita, no és que acabe de començar; és que porta més de trenta anys, i d'això els que la vivim cada dia, tenim molta experiència. Que es preparen.

Un nou dia per seguir treballant

2011-05-23T17:26:00.000+02:00

Vaja per davant la meua felicitació al PP i al proper alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo. S'ho han treballat, i han aconseguit els resultats que supose esperaven.

Nosaltres també podem estar molt contents. El nostre treball crec que ha estat molt positiu, amb les crítiques que hem considerat que feien falta i fonamentalment amb les propostes que creguem calien per al nostre poble. I la gent ens ho ha reconegut.

Gràcies a tots i cadascun dels 1702 llirians i llirianes que han cregut en Compromís per Llíria, i en la nostra proposta per al nostre poble. Tal vegada ens ha faltat una última espenta per assolir el nostre objectiu, però crec sincerament que el treball ha estat magnífic en tots els aspectes. Gràcies a tots els companys i companyes que s'han deixat la pell aquestos darrers mesos per poder presentar davant el poble la nostra proposta de govern realista i amb projecció de futur. Gràcies a tots i la meua més sincera enhorabona per tot i per tots. Seguirem treballant, perquè aquest projecte valencià, integrador i de coherència per al nostre poble només acaba de començar.

Dia tancat

2011-05-23T02:11:00.000+02:00

Arribe ara després del tancament de l'última taula electoral a l'IES Laurona, amb un sentiment agredolç. Demà serà moment de començar les reflexions i me'n vaig a dormir perquè demà pel matí caldrà tornar al treball.
Moltes gràcies a tots els qui heu confiat en el nostre projecte per a Llíria i per al nostre país, i felicitats als guanyadors, a tots els guanyadors.

REFLEXIÓ

2011-05-21T10:49:00.000+02:00

En campanya

2011-05-17T23:57:00.000+02:00

Disculpeu. He tardat molt en reprendre l'escriptura i ho lamente. Però té una explicació: estem treballant per Llíria. Aquesta campanya frenètica, que avança a una velocitat de vertigen em té absorbit i això és molt bona senyal.

Estem fent molt de treball i s'està notant. Molta gent s'acosta a preguntar, a informar-se, a comentar-te que alguna cosa es mou al nostre poble i que els vents bufen amb molta força de canvi. Ni els atacs infantiloides als nostres cartells, ni les publicacions llastimoses a les urbanitzacions buscant el nostre desprestigi ens poden parar ja. Com deia Enric Morera al nostre acte comarcal que hem fet hui a Llíria, som la veu insubornable del nostre poble, i ningú podrà parar-nos. Un poble en moviment.

Un èxit

2011-05-01T19:12:00.000+02:00

Podem dir-ho amb moltes paraules diferents, però l'actuació d'anit de Xavi Castillo a Llíria va ser fantàstica. Per tot i per res en concret però aconseguirem reunir a més de 800 persones a un gran teatre del nostre poble com és el de la Unió, -eixe que volia enderrocar l'actual govern municipal-, i va ser tot un èxit. Un èxit que demostra la possibilitat de realitzar una programació cultural diversa i per a tots els gustos, on cadascú trie on vol anar. Ahir es va donar un gran pas, i d'això està feta la nostra història. Continuem fent camí.

Marcant el pas

2011-04-22T09:53:00.001+02:00

Unes setmanes després de molt de moviment, tornem amb les piles carregades i molta activitat per davant. Un èxit la nostra presentació i moltes esperances posades en un projecte il·lusionant per a Llíria.Continuem fent camí i treballant pel nostre poble.

Tots estarem enterats ja de la desfeta del partit popular , on la batalla interna que ja vaig anunciar fa uns mesos, ha acabat amb l'eixida del portaveu del partit a l'ajuntament Àngel Civera de les llistes municipals, després de totes les navaixades possibles amb la regidora d'urbanisme Reme Mazzolari, que passa a controlar amb la seua gent el partit local. Molt interessant i ja vorem com acaba la cosa, perquè el fet de que sigueren els últims a presentar la seua llista electoral al jutjat vol dir moltes coses.No crec que el candidat, l'actual alcalde, tinga totes les coses molt clares, i tot és possible.

Però alerta, que no desvie tot eixe fum el nostre camí. A treballar, i a continuar donant la cara per Llíria i el nostre projece per a la nostra ciutat. Fem camí.

Trobades pel valencià

2011-04-11T09:14:00.000+02:00

Ahir es realitzaren les Trobades d'Escoles en valencià del Camp de Túria a la localitat de L'Eliana. Com sempre, aquesta festa pel valencià va ser un èxit d'assistència i de funcionament, demostrant que hi ha encara molta gent disposada a treballar per la nostra llengua i pel seu futur.

La llàstima és que a la nostra comarca, els governs del partit popular s'obstinen en negar-li a la Coordinadora pel valencià la possibilitat de realitzar les Trobades als pobles on ells governen. Falta de trellat i de visió, perquè aquestes mateixes trobades es realitzen a altres comarques a pobles on ells governen.

El meu compromís amb les Trobades i amb el valencià. També un compromís per retornar a les Trobades a la capital del Camp de Túria, i amb elles el nostre compromís amb el valencià.

Orgia d'inauguracions

2011-03-31T19:41:00.000+02:00

Hem tingut una setmana fantàstica, que diria el corte inglés, o també orgiàstica que sonaria més que bé a través d'Ottorino Respighi, amb tot el seguit d'inauguracions i presentacions que s'han produït al nostre poble.

Res cal dir al respecte dels actes per ells mateixos, perquè són el que són: moments per vendre la burra a última hora i que parega que tot ha sigut meravellós els darrers anys. Jo no ho faria, però...

Impagable l'estampa dels nostre alcalde darrere del faristol de l'església de la Sang calmant a les masses: "hi ha discos per a tots, passeu en ordre", el dia de la presentació del disc de música de Llíria. Una mostra més del seu populisme desbordant, que funciona en moments d'abundància, però que ni crea treball, ni el possibilita i ha portat al nostre ajuntament al moment econòmic més difícil de la seua història democràtica.

Vergonyós el tractament que li fan a la intel·ligència dels llirians i llirianes, amb una publicació de propaganda anomenda "Informe de gestión 2007-2011" amb tota la pinta d'un programa electoral pagat per tot el poble al govern municipal.

I és que són com són, i no els anem a canviar. Sense cap dubte, cal que tinguem en compte, que eixes fórmules populistes funcionen a curt termini, amb regalets, amb ajudetes i amb totes les martingales que han sabut fer tan bé. Però cal explicar, que les prioritats d'aquesta colla que ens desgoverna, no són les del poble, i que ens estan perjudicant a tots, fonamentalment, al nostre futur.

Diuen que el demà es construeix hui, amb projecció, pensant en els qui vindran, preveient les necessitats i construint les bases de la ciutat de futur. Cadascú és lliure d'opinar, però que em diga algú si està ara millor que fa huit anys, i en parlarem de la resta dels seus conciutadans.

Retallades calculades

2011-03-26T11:36:00.000+01:00

Endivineu a quina o a quines entitats de Llíria pot afectar directament aquesta mesura:

Levante-EMV.com » Comunitat Valenciana

El Consell recorta un 30% la inversión y las subvenciones para frenar el gasto

Una mesura de la qual ja teníem coneixement fa temps, però que s'està acabant de confirmar. No hi ha fons i cal centrar-se en les necessitats urgents, perquè s'han malgastat els recursos sense cap control. Ara, quan la cosa comença a anar mal no es pot fer front a tot el que s'havia promès, i com sempre acabaran pagant els mateixos.

Directe al cor

2011-03-22T21:42:00.001+01:00

No sempre es tenen les idees clares i es saben expressar però quest xicot pareix que les té. M'agrada l'estil que utilitza i vos convide a llegir-lo, amb calma fins al final. Veritablement interessant ens dona a tots i per tots el costats. I el millor de tot: crec que no està massa desencaminat.

Valencia en Fallas y el ombliguismo de la izquierda – Por Nega (Los Chikos del Maíz)

La tormentosa relación de la izquierda con las fallas

Son fallas, nadie ha podido evitarlo. Se desató el aquelarre de lo rancio y lo casposo. El esperpento berlanguiano danza ebrio de verbena en verbena y orina risueño en cualquier esquina. Como cada año desde hace más de lo que los viejos del lugar pueden recordar, un reducido número de energúmenos secuestra la ciudad y la pone de rodillas en nombre de unas mal llamadas fiestas populares que de populares sólo les queda el griterío y lo burlesco.

La idiosincrasia valenciana ha sido y es muy compleja, la cosa viene de lejos. Somos la única comunidad del estado español en la que una capital de provincia da nombre toda la comunidad ¿se imaginan la Comunidad Sevillana en lugar de Andalucía? ¿O la Comunidad Pontevedresa en lugar de Galicia? Chirría ¿verdad? Y con la terminología y la ley en la mano se convierte a alicantinos y castellonenses en valencianos. El bautizo franquista tras la muerte de Franco se hizo sin consultar y las grietas se fueron haciendo cada vez más grandes con el devenir de las décadas.

Somos la única comunidad que se pega de tortas cuando llega su día nacional (el 9 de octubre) porque a fecha de hoy todavía no tiene claro cual es su bandera: los blaveros y la derechona dicen que con la banda azul, los catalanistas y la izquierda transformadora en general opinan que sin banda azul. Obviamente por afinidad ideológica y simpatías, me sitúo del lado de estos últimos pero sinceramente, el color de la bandera no es algo que me quite el sueño cuando me voy a dormir: como nieto de aragonés y de mujer del norte de África, me importa un testículo que la fiesta nacional de mi ciudad reivindique que un rey genocida (Jaime I) expulsara a los árabes, tantos siglos aquí asentados y que además fuera el primero en instaurar la Santa Inquisición en la península, incluso antes que los temidos Fernando e Isabel, dato que la memoria selectiva de la izquierda de tabalet y dolçaina olvida de manera desconcertante. El nacionalismo a veces produce extraños compañeros de alcoba. No deja de ser curioso que mientras en Andalucía los nacionalistas de izquierda repudian la toma de Granada dado el genocidio humano y cultural que supuso, aquí los catalanistas de izquierda reivindiquen la figura de un rey cristiano cuyo logro más sonado fue la expulsión salvaje y el asesinato de cientos de miles de árabes. Recuerdo cuando era niño y en el colegio se acercaba el 9 de octubre, nos obligaban a conmemorar la gesta. Era el día de la comunidad, molaba no había clase, el Jaume I este debía de ser un tío cojonudo. Quizá por ello en los dibujos todos lo representábamos como un guerrero medieval cortando cabezas de moros, algo que a los profesores no parecía importarles, qué didáctico. Ya se sabe, las identidades nacionales se construyen sobre sangre ajena, la sangre de el otro, y sólo los niños y los locos cuentan la verdad, por eso a unos se les educa y otros se les encierra. (segueix...)

Renàixer de les cendres

2011-03-21T17:22:00.001+01:00

Tots tenim dies. De bons, de mals, de dolents, o de molt pitjor. Hui m'ha tocat un dels últims, i no em queixe. Són les coses que té la vida, en un d'eixos dies que et planteges si són útils molts esforços que faç habitualment; si el treball i la dedicació tenen algun sentit quan les coses més important són simplement això, més importants.

Però després te n'adones que sí; que clar que sí val la pena lluita i defensar tot allò en el que penses i que sense dubtes pot servir per un demà molt millor per a tots. Sense dubtes, continuarem endavant.

Tenim partida

2011-03-08T20:25:00.001+01:00

Les setmanes passen i s'intensifica el treball. Hi ha partida perquè hi ha moviment. Després de les darrers notícies de la premsa, l'enfrontament entre les dues grans bèsties polítiques del PP local tendirà a accentuar-se, perquè com feien a a la pel·lícula, "sols en pot quedar un". I jo en se d'un que li haurà faltat temps per traure l'espasa.

També es resolen altres dubtes, com ha sigut la creació d'un altre partit polític a les urbanitzacions. A nosaltres ens deixa el camí lliure i molt més clar, fent la nostra que és la de defensar a tots els veïns de Llíria, com hem fet sempre i deixar a altres les baralles pels interessos. Caldrà prendre nota d'eixa lluita fratricida que es va a donar entre els dos partits: el nou i la UPED, comptant que al PP li interesse mantindre viu a la UPED i la seua xarxa clientelar, molt ben treballada per l'escorta de l'antic regidor els darrers anys.

Hi ha partida, i més de la que pensem.

Canvien els temps

2011-02-28T19:59:00.000+01:00

Definitivament estan canviant els temps. Ara toca el control i la contenció en la despesa. Perquè ho diuen els nous temps. Cal estalviar, evitar el descontrol i la falta d'eficiència en la tasca diària. Ara tot és preocupació, quan abans tot era desídia i permissivitat; ara tot és retalls i més retalls, no importa que ni a qui perquè "és la moda" que ara es porta.

I supose que per això ja tampoc tot és el que era, fa uns anys. De Loewe hem passat al basquet. Coses dels nous temps.

El gran germanet

2011-02-20T10:52:00.000+01:00

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/02/20/ala-oeste-palau-generalitat/784167.html

L'oest del Palau. El nostre gran germanet que ens vigila cada dia.

SENSE SENYAL pel tancament de TV3 després de 25 anys d’emissions

2011-02-19T00:00:00.000+01:00

Este espai es suma a la protesta pel tancament de les emissions de TV3 a tot el territori valencià. Per això, seguint la iniciativa d’altres webs estarem sense senyal durant 24h com a senyal de protesta.

Tornen els ametlers

2011-02-13T11:43:00.000+01:00

Enguany, com cada any tornen els ametlers. Anem a vore. Tornar, tornar,n o ho fan, perquè estan ahí però sí que torna la seua extraordinària floració. L'any passat ja vaig tindre l'oportunitat d'observar la seua evolució en el meu viatge diari a través de la nostra comarca, i enguany m'han tornat a trobar en mig del camí.

A la vora de les carreteres que marquen el meu dia a dia, o en qualsevol racó que menys ens puguem esperar, els podem trobar normalment abandonats. Records d'altres temps, quan el camp marcava el ritme vital i qualsevol racó o planta tenia una importància cabdal en l'economia dels nostres pobles, ara simplement ens serveixen per donar-nos moments de gran bellesa, i ajudar-nos en els nostres records i reflexions. Simplement; quasi res.

Però cada any tornen a brotar. Tal vegada per la seua inconsciència vegetal i el seu insaciable esperit reproductiu soltant un altra vegada les llavors. O tal vegada perquè esperen justícia d'un poble que els ha anat arraconant, per alternatives econòmiques "més rendibles". O tal vegada perquè eixa és la funció que els ha reservat la història. Estar al seu lloc cada any per colpejar la nostra consciència, una vegada i un altra.

Però igual tot és molt més senzill, les coses són més senzilles, i tot és meravellós i molt bonic. Per si de cas, la propera vegada que passeu pel costat d'un d'aquestos ametlers, dediqueu-li uns segons a reflexionar. Algunes vegades, funciona.

PARLEM DE REALITATS

2011-02-03T20:33:00.000+01:00

Hui em toca el dia de les propostes. Acostumat a les crítiques i a que em diguen que ens passem el dia criticant, vaig a donar-me una volteta per eixe sector del meu pensament per oferir-ne alguna.

Ahí en van algunes de les propostes que han eixit de la meua boca i que s'han aplicat de forma diversa: la creació d'una zona lliure de trànsit els dies de mercat, l'ampliació de les zones d'aparcament als PAI que no s'estan desenvolupant i l'aprofitament dels bancals municipals a l'horta vella de Llíria per a l'activitat agrícola privada, destinada a l'autoconsum i a la producció ecològica.

Les dues primeres propostes van evidentment relacionades, i s'han aplicat de forma diversa. A la primera el govern de Llíria va dir que no, cosa que no entenc perquè la proposta suposava tancar el trànsit els dies de mercat – en període de prova de cara a l'estiu- els carrers: Llibertat, Plaça Partidors, Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent de Paül i Metge Vicent Portolés.

Amb el control dels dos agents que es passen a la Plaça de Partidors tot el dia de mercat demanant a la gent que circule i que no aparque malament, tindríem suficient, tancant l'accés i deixant només el pas a càrrega i descàrrega, veïns i urgències. On estarien situats? Al final del carrer del Remei i al principi del carrer Llibertat. Suficient per controlar l'accés a tota l'àrea i millorar sensiblement la mobilitat de la zona i la qualitat en l'activitat comercial.

La segona proposta – la dels aparcaments als PAI parats- tinc que confessar que s'ha portat a terme a mitges, perquè jo proposava que es crearen 1000 places d'aparcament. Com dic, 1000 places.

De quina forma?

Eximint del pagament de l'IBI als propietaris dels terrenys afectats per l'habilitació dels aparcaments. Factible i útil. No són tants terrenys, i la necessitat de l'aparcament és urgent.

On? A l'unitat 3, al costat del parc de “La bombilla”, en cabrien 400, adequant l'espai, i a tota la zona de Mura, paralitzada per diversos motius, en cabrien almenys 600 vehicles més.

Que ha fet el govern de Llíria? Llevar l'aparcament de “La cultural” perquè es va a fer algun dia l'escoleta infantil -d'això ja parlarem- i passar els cotxes als solars de la unitat 2, a “Les ventes”. Un per l'altre. Ja està.

La meua proposta suposava ampliar i millorar, i amb el que s'ha fet ha sigut un canvi de situació d'uns aparcaments que ja existien per uns altres.

Del tema dels horts i de l'aprofitament de l'horta vella de Llíria, més que imatges, millor que vos passegeu pel que queda d'ella i opineu.

Setmana moguda

2011-01-29T19:38:00.000+01:00

Aquesta setmana hem tingut molta feina, però molt productiva. Al plenari del dimarts, el govern municipal de Llíria va votar a favor d'una proposta nostra, on es comprometia a iniciar un expedient sancionador a l'urbanitzador del polígon de Carrases.

I és que, quan les obres tenien que estar acabades a finals del 2009, resultat que el polígon encara no té connexions ni de llum ni d'aigua, i no es pot instal.lar cap activitat allí. De forma encoberta, han reconegut l'empastrà en la que ens han posat. Li han permés a l'empresa urbanitzadora- una gran coneguda al nostre poble- tindre pràcticament acabades les obres sense tindre clares les connexions d'aigua i llum, i ara si per exemple arribara Ikea - no he descarteu- i volguera instal.lar-se, no podria fer-ho.

Alguns propietaris que desconeixien la situació en la qual es trobaven les instal.lalacions ens han contat indignats que els han arribat a qualificar de lladres, quan han intentat vendre els seu terreny i el possible comprador els ha informat de la situació en la qual està el polígon. Així se les gasta el nostre benvolgut govern municipal. Tot progrés. I això que no hem parlat de l'hospital.

Però la setmana també té notícies positives. Hem presentat la ILP per tal de crear una xarxa d'escoletes infantils al consell escolar del col.legi sant Miquel, amb una resposta molt positiva per part dels seus membres. Tenim clar el nostre projecte per a Llíria i la gent ho reconeix.

Hui, per tancar l'activitat setmanal hem començat el primer fòrum ciutadà on poder exposar les propostes de cara al nostre programa electoral. Govern municipal, serveis al ciutadà, seguretat i comunicació han sigut els temes tractats, amb interessants conclusions que anireu coneguent poc a poc. Estem en marxa i activats, i açò només acaba de començar.

Mirant al nord

2011-01-13T18:09:00.000+01:00

Com algun visitant m'ha recordat el tema, hui li donarem un altra vegada al tren, però aquesta vegada amb destí al nord. Gràcies als qui també, seguint-me m'ajudeu a millorar i corregir el que per ací vos mostre, perquè de tot s'aprèn, i com diu aquell "somos humanos y también nos equivocamos".

De l'AVE cap al nord o del famós corredor mediterrani, (tant me fa) molt s'està parlant aquestos dies. Així com l'altre dia explicava que no comprenia la priorització de l'AVE a Madrid davant la millora de la xarxa de rodalies, ara sí que comprenc la unanimitat en reclamar la creació d'eixe meravellós corredor mediterrani. D'Algesires a Istambul, que diria Serrat, pareix mentira que ara es donen compte de la importància de la connexió ferroviària de tot el front marítim de la Mediterrània.

I una vegada més els valencians ens quedem despenjats, perquè la reclamació que ara arriba, ho fa tard. Com recordava ahir Josep Melero, secretari d'organització del BLOC a una tertúlia de la cadena SER, el moment de reclamar eixe corredor, la eixida natural cap a Europa del productes valencians, era a l'any 2003, quan es discutia la planificació en matèria de comunicació per a tota Europa. Al respecte, vos recomane un escrit de Josep Vicent Boira, catedràtic de la Universitat de València, vertaderament interessant. En catorze pàgines fa un anàlisi que permeteu-me m'estalvie i que vos recomane descarregar i llegir amb tranquil·litat, simplement perquè ell ho farà millor que jo.
En el meu resum personal, jo trobe un fracàs. Fracassaren els nostre dirigents en el moment d'exigir el que ens corresponia, i fracassà també la nostra societat civil, - compte-, tancada en un període d'opulència i grans espectatives taulelleres que no han portat a cap lloc.

Ho dic, perquè com moltes vegades recorde, que és molt fàcil dir que tots som iguals i actuem de la mateixa forma. I això no és cert. Des del BLOC es porta molts anys reclamant eixes inversions en infraestructures ferroviàries, com ahir recordava Melero, amb l'exemple de la vergonyosa carència de la connexió del tren entre Gandia i Dènia, o l'objecte de l'escrit de hui, el tan nomenat corredor mediterrani. Compte, perquè ni tots som iguals, ni tots han reclamat en tot moment el que ara exigeixen en primera línia. Un altra cosa és que al seu moment, ni se'ns feu cas, ni es pogué escoltar com cal la nostra veu.Però això de les majories i les inèrcies ja sabem tos com funciona...

Un AVE, dos aves, tres faves...

2011-01-05T17:40:00.001+01:00

Ahir vaig fer el viatge Torrent-Llíria en tren; o el que siga (trenent, metro, metropolità...), poseu-li el nom que més vos agrade. De rellotge em va costar un hora i quart o com ara diguem, 75 minuts.Al nou AVE, Madrid-València - que curiós que sempre es nomene així, i no a l'inrevés- li costa 90 minuts el trajecte. Criticar ara la construcció de l'AVE, a tren passat -mai millor dit-, no té ja cap trellat perquè no ens va aportar res de res. La infraestructura està feta, i no té marxa enrere, però si que cal reflexionar de les conseqüències que tenen les males planificacions.

I és que no resulta massa coherent que per fer 40km entre Torrent i Llíria es tarde quasi el mateix que en fer-ne 400 km entre Madrid i València. O algú li troba algun trellat? És evident que no es pot comparar els dos tipus de tren ni les seues utilitats, però ací sí que es veu clarament la potenciació d'un transport minoritari ( que ho és i ho serà, pel seu ús i el seu preu) com és l'AVE, i la deficient planificació dels trens de rodalies que tenim els valencians.

He recordat que fa uns anys, un conegut que havia estudiat a Bèlgica em comentava la diferència entre els nostres mitjans de transport d'ús diari, i el que ja existeix a Europa ja fa molt. Revisant el sistema belga de transport, m'he trobat amb el següent: el tren entre Amberes i Brussel·les, - que estan separades per uns 45km-, li costava entre 35 i 50 minuts el trajecte, amb freqüències de pas que anaven entre els 3 i els 10 minuts. Som, o volem ser Europa?

M'agrada canal 9

2011-01-03T09:28:00.000+01:00

Nou any

2010-12-31T09:01:00.000+01:00

Acaba l'any i comença un de nou. I serà un any apassionant, amb unes eleccions locals i autonòmiques plenes d'incògnites; molt més les locals, com sempre. Els cicles econòmics han canviat i s'ha fet evident que les males pràctiques, o almenys les pràctiques equivocades i errònies no han funcionat en el cas dels llirians i dels valencians, situant-nos en nivells de pobresa evidents.

Un altra cosa estarà en la nostra capacitat, - també en la d'altres opcions polítiques- , de fer vore el mal govern que patim, incapaç de fer avançar el nostre poble al camí de la recuperació econòmica.

Objectiu difícil però possible amb ganes, treball, constància i humilitat.

Feliç any, I millor futur.

Carrasses-Cagades

2010-12-27T17:54:00.000+01:00

Em recorda la meua amiga Nerea que hi ha molt més enllà de Llíria. I no li falta massa raó, encara que compendràs amiga meua que em centre fonamentalment en "les coses de casa". Però li prenc la paraula i intentaré que alguns temes locals, ho siguen també de comarcals. Com el que vos arriba: industria i 'energia.

Quan estigueu llegint aquestes línies, el plenari de Llíria ja tindrà aprovat la creació d'una subestació elèctrica per al polígon industrial de Carrasses. Be, la creació creació, no però vinga "aceptamos barco". Exactament es va a modificar el PGOU per crear l'espai al polígon on situar la subestació.

O siga, que quasi acabat el polígon i encara no té ni la llum (perquè no tenim ni els terrenys ni la infraestructura per a portar la llum) ni tampoc, com molts ja sabreu, aigua per a l'ús del polígon ( necessitem permís d'ús d'un pou per part de la Confederació Hidrogràfica, i fer la conducció fins allí) Quasi res.

Com molts també sabreu, si voleu fer-vos una casa, teniu que presentar la documentació a l'ajuntament demostrant-li que teniu subministrament de les infraestructures bàsiques, no? I com és que no s'ha fet el mateix amb un polígon de més d'un milió de metres quadrats? Qui tenia tanta pressa en urbanitzar sense les necessitats d'aigua i llum cobertes? Algú que volia guanyar molts diners ràpidament?

Per a la meua amiga: ara passem l'exemple a cadascun dels pobles i voreu com vos serveix perfectament, sempre adaptant-se al nivell local. Això sí, cagades com la de Llíria, amb un polígon de més d'un milió de metres sense possibilitats d'utilització com a mínim en tres o quatre anys, no en trobareu tantes. Paraula d'edetà.

Els AMIGÜETS i l'urbanisme

2010-12-18T20:29:00.001+01:00

Pareix que l'oficina de gestió del PAI d'urbanitzacions i de les amistats (AMIGU) tanca les seues portes. Si fem cas als propis interessats - mai millor dit- , de forma definitiva. Si seguim les declaracions de l'alcalde, no tan definitivament, i si escoltem la regidora d'urbanisme i les seues explicacions a la comissió d'urbanisme, igual l'acabem de liar.

L'assumpte té un fons molt interessant si realment poguérem saber de "la batalla" posterior que s'ha creuat aquestos últims mesos dins del govern municipal de Lĺíria. Algunes coses es poden extraure, però sempre lluny de la realitat més cruenta i sagnant, que ens venen a demostrar que no tot el que s'aparenta és realment.

L'urbanisme mal gestionat, com ha sigut el cas de Llíria els darrers 7 anys ha acabat passant factura, i la sang pareix que comença a arribar al riu.

Pregunta al respecte: que feien el passat diumenge reunint-se d'amagades, a una urbanització almenys dos regidors/regidores del govern municipal? Cosquerelles? Contant-se les penes?

Una de xorissos

2010-12-07T13:53:00.000+01:00

Si encara no heu tingut oportunitat de riure amb açò, vos convide a fer-ho. La burla subterrània que amaga ens demostra la capacitat que tenim les persones de riure'ns de la nostra pròpia vergonya. Encara que fet per andalusos, jo ho dedicaria fonamentalment als valencians. Ací vos ho deixe.

Un anàlisi prou encertat

2010-12-06T11:36:00.000+01:00

Artur Mas

Sísifo sale del desierto

El líder de CiU no sólo ha ganado las elecciones en Cataluña, ha acabado con la etapa del tripartito y ha enderezado el rumbo de su partido tras las derrotas electorales de 2003 y de 2006

http://www.levante-emv.com/espana/2010/12/06/sisifo-sale-desierto/763253.html

En campanya

2010-11-30T23:20:00.000+01:00

El passat dissabte vaig estar al concert de Santa Cecília de la Banda Primitiva. També vaig estar al de la Unió, clar, que coincidències de la vida va ser el mateix dia i un darrere de l'altre. Del concert de la Unió només puc comentar que m'agrada que l'entrada dels nous músics es recupere per a la festivitat de Santa Cecília. Li dona més significació a la festa i possibilita que en un mateix concert s' ajunten la banda juvenil i la simfònica.

Del concert de la Primitiva, a banda de la celebració en sí del concert- també amb motiu de Santa Cecília i l'entrada dels nous músics a la banda-, també es va fer un homenatge a un dels grans músics valencians del segle XX. Al mateix temps es va aprofitar per realitzar l'acte de tancament de l'any vicentí, amb l'estrena d'un obra - Els Miracles de Sant Vicent-,d'un compositor edetà, Raúl Martín Niñerola. Em va parèixer molt interessant, amb un estil modern i adaptat a la temàtica que se li requeria. Molt be per ell.

Però el que més em va cridar l'atenció d'aquest concert va ser l'actuació de l'alcalde. I dic actuació perquè això és el que em va parèixer. Que la primera autoritat de Llíria tinga el seu paper en la part que correspon al tancament de l'any vicentí, siguent que l'ajuntament finançava els actes, es totalment normal.

Ara bé, que també vulga eixir a la foto en l'homenatge a un il.lustre músic que ha tingut gran relació amb la Primitiva, al.legant que va formar molts músics edetans, com a mínim és una actuació -perquè és el que jo vaig vore- una mica forçada. Reforçat tot açò amb el miting de precampanya que va soltar parlant de les inversions al parc de Sant Vicent,- encara les estic buscant al pressupost, o que ens diguen alguna cosa a una comissió de medi ambient- i les seues meravelloses actuacions.

Com deia molt sàviament Jordi Pujol, -al qual felicite des d'ací per la victòria dels seus, i també dels nostres a les eleccions catalanes-, això no tocava. Però el més interessant: ¿perquè cregueu que ho va fer? ¿Pot ser no les té totes amb ell i necessita començar a vendre's ja?

Primàries

2010-11-22T18:01:00.000+01:00

Ahir tingué lloc com tots sabeu el nostre procés de primàries entre BLOC i Iniciativa per triar el candidat que encapçalarà la llista de Compromís per Llíria. Felicitar a Paco Garcia pel recolzament que ha tingut, i que el situarà al front de la nostra candidatura per a les eleccions locals del 2011. En segon lloc hi estaré jo mateix, i a continuació i seguint l'ordre com es va votar estaran: Inma Riera, Isabel Agustí, Empar Llàcer, Vallivana Murgui, Joanvi Sanchis i Vicent Lis. Enhorabona a totes i tots.

Ha sigut un procés molt treballat i que considere molt positiu en tots els aspectes. Fonamentalment perquè ens ha servit per recollir molts recolzaments de persones molt diverses, de mantindre el contacte personal amb moltes d'elles i fer-los saber que volem ser la seua veu. Com vaig dir l'altre dia, existeix alguna cosa més enllà d'A o B, i es diu C. C de Compromís per Llíria.

Gràcies a tots els familiars, amics, companys i veïns i veïnes del meu poble que m'ha ajudat i recolzat en aquestes setmanes de llarg i tediós treball. Gràcies per estar i ajudar perquè entre tots, i només entre tots, ho podrem fer tot.

2010-11-14T10:31:00.000+01:00

Alguna vegada he comentat que "ens vigilen". Els nostres governants, no tenen prou amb controlar i manipular els mitjans públics, sinó que dediquen molts dels diners dels valencians i valencianes a exercir un control sobre tot allò que "encara no controlen".
El següent article ho descriu prou be.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/14/camps-le-escriba/756798.html

Tot el mateix dia

2010-11-10T12:53:00.000+01:00

Després és molt fàcil tirar-li la culpa a altres dels nostres problemes, però amb actuacions com aquestes ja podem dir allò de que "la crisi és estructural" uns quants anys més.

Mentre, els recursos i els esforços es dediquen al "circ", com única fórmula de govern, i el fracàs escolar es situa en un 40% de la població en edat escolar. Quasi res. Queda clar quines són les prioritats per cadascú.

Podeu observar les notícies, el mateix dia:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciegsa/deja/adjudicar/centros/educativos/falta/dinero/elpepuespval/20101110elpval_3/Tes

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Camps/Barbera/negocian/Italia/traerse/parque/tematico/Ferrari/elpepuespval/20101110elpval_7/Tes

Vídeo de Compromís per Llíria

2010-11-02T23:06:00.001+01:00

Ací vos deixe el nostre vídeo de presentació del procés de primàries dins Compromís per Llíria. Pense que hem encertat amb la proposta, un projecte il.il·lusionat i amb visió de futur per al nostre poble, i eixe és el missatge que volem transmetre. Espere que vos agrade.

Que ha passat al col.legi Sant Vicent?

2010-10-30T18:32:00.000+02:00

Hui m'assabente del resultat d'una sentència judicial: acomiadament improcedent d'uns treballadors del menjador del col.legi Sant Vicent i pel que em compten, l'assumpte va molt més enllà. Res a vore amb motius laborals estrictament, perquè no existia cap expedient obert contra els treballadors.

Ara l'empresa, que els va acomiadar sense cap motiu aparent, tindrà que pagar-los una indemnització però les informacions que em fan arribar profunditzen molt més: tres dels acomiadats, eren membres d'una mateixa família, i pel que conten la història arriba fins a les votacions a nova directiva que es produïren l'any passat a la Unió Musical. Quasi res, pura Sicília al carrer sant Vicent.

Suposadament, i segons es dedueix de la informació que m'ha arribat, els treballadors despatxats no volgueren donar el seu suport a una de les candidatures a la directiva de la Unió – la que va perdre- i ara s'han trobat amb la seua “recompensa”. Això evidentment no apareix a la informació però si eres de Llíria i coneixes qui és qui i quin càrrec ocupa en cada moment, saps perfectament què, perquè i com ha passat el que ha passat. O no?

I és que hi ha gent que no sap fer amics i es dedica a fer-se'n d'enemics. Felicitats per al possible extorsionador/ora: ara en tens cinc més. D'enemics, clar.

Lip dub del BLOC JOVE

2010-10-24T22:14:00.001+02:00

Quan les coses comencen a fer-se be es nota, i aquest magnífic treball ho resumeix. Amb esperit positiu, d'una forma creativa i amb missatge. Ja vaig dir fa temps que eixe canvi de discurs ens aniria molt be i continue pensant-ho. Felicitats a tots els qui participaren. Que seguisca eixe camí.

Paraula

2010-10-14T20:24:00.000+02:00

Hui, -coses que passen-, voldria parlar de tractes. Com els dels cavalls, vaja. Antigament, quan dos llauradors tancaven un tracte ho feien donant-se la ma. Després vingueren els papers, però això ja va passar molt de temps després. La ma - donar la ma-, sempre ha sigut un signe de relació, si volem dir-ho també, d'afectivitat cap un altra persona, però sobretot de respecte i reconeixement. Es reconeix a l'altre com a igual, i al mateix temps es creava una vinculació personal entre ambdós interlocutors, per tal d'establir una relació fluida i cordial.

Després, aparegué l'engany i la tergiversació de les propostes i acords inicials, que tingueren en el reflex en papers, la plasmació d'allò de que no sempre el que s'havia acordat podia ser: "Si val, però no està per escrit". Mira que he escoltat vegades eixa frase. O aquella vergonyosa, "les paraules se les porta el vent". No em considere d'eixos i em fan vergonya els qui es defensen i es justifiquen amb eixos discursos. Però allà ells i la seua consciència. El camí és de tots i cadascú fa el seu.

Per cert, i per si algú ho pregunta, no , no parlava de Compromís. Mira que sou mals...

I ara, a treballar.

Compromís per Llíria

2010-10-06T20:42:00.000+02:00

Doncs sí, hui s'ha fet públic i visible. El BLOC i Iniciativa, iniciem un procés de primàries per triar el nostre candidat conjunt a l'alcaldia de Llíria dins la Coalició Compromís per Llíria. La notícia ha sigut amplament recollida tant a la versió de El Mundo de València (en la seua versió en paper), Levante i als periòdics digitals elcampdeturia.com, pagina26 o lliriadigital.

Pensem que és una bona oportunitat d'obrir un poc més les llistes a la gent, i donar a conèixer la nostra opció, la del BLOC i la d'Iniciativa, d'una forma conjunta de cara a les properes eleccions municipals del 2011. Crítiques sempre en tindrem, i gent que pense que no és el camí correcte també, però nosaltres tenim clar que pot ser una fòrmula adequada a les nostres necessitats i a les del nostre poble.

Comencem un treball de replega d'il.lusions, d'esperances i d'una aposta per una Llíria millor. Comencem a treballar amb un Compromís per Llíria.

Clar, molt clar

2010-09-28T16:57:00.000+02:00

Després d'escoltar tot el dia ràdio nou i els seus informatius ( que vaig a fer, m'agrada el dolor) i com "contava" el que va passar al debat d'ahir a Les Corts, alguna amiga m'ha fet arribat la següent foto, que és d'una claredat que fa por.

Per desgràcia, sí, és la seua, però seua, seua. NO LA NOSTRA, LA DE TOTS. Qui ha afegit el logo ha sabut conjugar en una imatge tota la realitat del que és canal 9 hui. Felicitats, mestre.

La Fira

2010-09-27T23:41:00.001+02:00

Llíria en festes, la fira de Sant Miquel plena de gom a gom i una reflexió necessària. Anem per bon camí? Sí, d'acord, el cap de setmana Llíria estava plena, i? La Fira de Llíria, és una de les tres grans fires històriques que tenim els valencians, junt a Xàtiva i Cocentaina. És evident que perdem en la comparativa amb les altres, però el que tenim que plantejar-nos és si així ja ens està be o tenim ànims per millorar. Si la volem així o no la volem diferent o d'un altra forma.

No m'entere de res

2010-09-20T18:41:00.000+02:00

I és que m'agrada que em diguen que no m'entere de res. No puc evitar-ho. I m'agrada perquè els qui m'ho diuen saben perfectament que això vol di que m'he enterat de massa. Vol dir per exemple que en el cas del meu poble el conservatori de Llíria, - el que vaig dir al passat plenari que cal que siga PÚBLIC I GRATUÏT, ens costa als llirians i llirianes més d'un milió d'euros a l'any. O que el condicionament de l'entorn de l'hospital comarcal ens ha costat més de quatre milions d'euros, QUAN L'HOSPITAL ÉS COMARCAL.

I és que no m'entere, clar, perquè que Llíria siga l'ÚNIC poble de tot el Camp de Túria sense escoleta infantil, és culpa meua, per suposat. Ho he dit, ho dic i ho diré les vegades que faça falta perquè ho crec així: mai en la història de Llíria entraran a l'ajuntament tants diners com ho ha fet en les dues últimes legislatura, i mai, eixa ingent quantitat de diners serà tan mal gestionada com ho ha sigut amb el nostre govern municipal. Una cosa és tindre els diners, i un altra gastar-los amb criteri i amb projecció de futur, i d'això, és evident que n'ha faltat i molt en el cas de Llíria.

Valencianisme del segle XXI

2010-09-13T17:18:00.000+02:00

Llisc l'escrit d'un puçolenc al voltant dels reptes del valencianisme del segle XXI. Em pareix molt interessant i encertat. Però em quede amb el primer fragment: el nostre president, el president Camps, amenaça amb reformar el nostre estatut i equiparar-se a Catalunya, gràcies a aquell invent que es va traure de baix la mànega - la clàusula Camps-, que en teoria serviria per igualar-se a la resta d'autonomies en cas que tingueren més competències que la nostra. Collonut. Jo m'apunte. Però m'apunte ja.

Comencem per pendre-li la paraula i exigim-li que la complisca, començant per igualar-nos a Catalunya en finançament. Però de veritat, no de boqueta, com sol fer ell. Vorem que opina el seu lider "nacional", Rajoy quan l'escolte dir el que ens ha dit per les nostres terres amb la boca xicoteta. Per això res més que millor que "reforçar" la seua proposta, i preparar una proposta a Les Corts per demanar tot el que ell diu i nosaltres desitgem ja fa molt de temps: un finançament just per als valencians.

Així, s'acabaria amb el seu patriotisme de pandereta, que només busca confrontació i rivalitats, i aniríem a buscar el que realment ens interessa: col·laboracions i simpaties. Per cert, em pareix molt encertada la resposta d'Enric Morera a la provocació per participar en l'homenatge que es fa cada any en la Diada de Catalunya. La dita diu, "valencians i catalans, cosins germans", i la família, quan millor es porte, millor anirà tot. Que prenga nota la quadrilla d'ineptes que ens governa, que es dedica a encendre focs en lloc d'apagar-los.

Llapis curt. Llarga memòria

2010-09-06T17:35:00.002+02:00

Després de reprendre l'activitat diària del mes de setembre, tinc l'oportunitat per poder donar l'enhorabona des d'ací, des del meu espai, als socis de la meua banda, la Unió. Enhorabona per l'acte d'homenatge al nostre teatre, i també a tots els qui en ell han posat molts esforços i dedicació al llarg dels seus quasi 61 anys de vida.

L'acte del passat dissabte va ser una demostració d'orgull pel nostre patrimoni i la nostra història, que mai tindria que haver-se posat en en perill. El mateix Josep Mª Pañella, president del BLOC, que assistí a l'acte i concert del dissabte es mostrava sorprès amb només el fet de plantejar-se la pèrdua d'un patrimoni tan important per a la pròpia societat com per al poble de Llíria. Per sort, la societat va reaccionar a temps.

Espere que des del govern municipal de Llíria, - amb els seus màxims dirigents presents el dissabte-, s'haja pres nota de la seua greu errada en iniciar els tràmits de desprotecció del teatre per afavorir el seu enderrocament.

El poble vol el seu teatre, i la seua obligació era la de preservar-lo i millorar-lo per al futur. I algun dia tindran que reconéixer-ho. Perquè d'insistir en la seua greu errada, i arribat el moment, molts llirians i llirianes, entre els quals m'encontre, alçarem la veu per posar en evidència als qui no tenen ni han tingut mai cap interés en la protecció d'un part tan important de la nostra història com a unioners i llirians. El teatre és nostre, és patrimoni de tots i no l'enderrocareu.

Ha faltat la mare d'Isabel Agustí, regidora del BLOC

2010-09-01T15:47:00.000+02:00

Després d'una llarga enfermetat, Encarna Santes, mare d'Isabel Agustí i Santes, regidora del BLOC a l'Ajuntament de Llíria, ens ha deixat per sempre. Després dels oficis religiosos a l'església de l'Assumpció de Llíria a les 18:00 hores, Encarna serà soterrada al cementeri municipal acompanyada dels seus familiars i amics. Des del BLOC de Llíria volem mostrar el nostre més sentit condol a la família d'Isabel, i el nostre ànim i suport en uns moments tan difícils i tristos per a tots. Descanse en pau, Encarna.

Un primer dia de tornada a l'activitat trist, i molt més per a la família d'Isabel. Un record per a tots ell.s

Torna setembre

2010-09-01T00:32:00.000+02:00

Torna el mes de setembre, i amb ell un nou curs. Nou en molts aspectes, i vell conegut en molts altres. Torna l'escola, torna la tasca diària i un nou any polític, que té molt d'interessant per la greu situació econòmica i social en la qual ens trobem els valencians i valencianes.

Diuen que la història és cíclica i que el qui no la coneix està condemnat a repetir-la. En un moment com aquest, cal unir esforços i traure'ns d'una situació ben complicada, a la qual els valencianistes no hem portat el nostre poble. És l'hora de la proposta i de superació dels qui només veuen en l'eternització de la justícia ( de la llei diria jo) la seua única fórmula de salvament. Comença un nou temps de proposta i de futur. De futur...valencià.

DESCANS

2010-08-02T16:25:00.002+02:00

País-Paisatge

2010-07-26T13:39:00.001+02:00

L'altre dia parlant amb unes persones majors comentava un d'ells: "a mí m'agrada vore el tour pels seus paisatges. Quina meravella!". L'home, ho comentava després de tindre una conversa típica per aquestes terres valencianes: la taronja no es val, no es trau profit de la terra, s'acaben els llauradors...i tota la filera de suposats i possibles que tots coneguem que roden per la nostra consciència col.lectiva ja fa molt de temps.

Tots sabem dels principals problemes del camp valencià, i aquell home major - llaurador encara- reconeixia, però també sabia -mira que curiós-, que eixos paisatges del tour no són casualitat, sino causalitat.
Coneixia perfectament els incentius del govern francés, - recolzat pels fons buscats a la U.E- , per mantindre en cultiu la major part dels seus camps, i el rendiment que d'això en trau.

Aquells qui estan en contra d'una agricultura eternament subvencionada i grans amants del lliure mercat absolut s'agafaran del cap amb aquest tipus d'incentius i fórmules d'ajudes, però no deixa de sorprendre que siguen eixe tipus de lliberals els qui després s'envolten amb les nostres "velles glòries regionals" de barraques, taronges i albuferes, mentre abandonen i deixen perdre els nostres camps en mans d'un recorrent mercat internacional.

Tot no val, per suposat, però no deixa de ser interessant el model francés. Exportable o no, això el temps i les voluntats ho diran però el que hui és evident és la situació desastrosa del camp valencià. I alguna cosa caldrà fer.

Haremos muchas cosas

2010-07-20T13:00:00.000+02:00

Respecte al conservatori de Llíria i el seu funcionament, tot s'ha parlat ja. Nosaltres el volem dins la xarxa de la Generalitat, i els govern del PP, no. Clar i ras. Els nostres motius són evidents, ara ja són més de 900.000 euros a l'any el que ens costa el seu manteniment, quant tindria que ser gestionat per la Generalitat, i evitar-nos eixe forat tots els anys al nostre pressupost. Però "altres motius" fan que no siga així.

Atenció a la resposta del regidor de personal del M.I. Ajuntament al respecte del conservatori i la seua gestió. Jo pense que si li ha escapat, però cadascú que jutge: "Si fuera de la Generalitat, posiblemente no podríamos hacer muchas cosas". És evident que les han fet, massa evident.

Nacionalistes cansats

2010-07-15T13:56:00.012+02:00

M'aclame a tu

Autor: Marc Gomar. Extret de Vilaweb

He seguit darrerament alguns articles dels prohoms del nacionalisme valencià que es mostren decebuts per la realitat del país. Mentre els llegisc passa pel meu cap aquella cançó apresa a força de misses: ‘Perdona a tu pueblo señor…’. La mateixa que sona cada quatre anys quan la barrera electoral del 5% cau com full de la guillotina sobre els que desafien el vot útil.

Em fa la impressió que molts dels que van viure les èpiques manifestacions pro Estatut han quedat molt decebuts per tot el que ha passat després. No sé amb què somniaven ni a què aspiraven, però l’actual situació els trau de polleguera. Ignasi Mora escrivia que ‘ser valencià és una merda’. Amb pensaments d’aquest tipus, tot i que intenten provocar, ens extingirem abans que el país o la llengua que consideren en extrema unció.

El país ha canviat. Ara es diu Comunitat. Ha triplicat la població. Ha vingut molta gent de diferents parts del món. Hi ha més gent que escriu, llig i coneix el valencià. També més quantitat de parlants, tot i que no en percentatge. No és suficient, d’acord. Però amb el derrotisme no anirem més enllà del tendur. I amb una lectura incorrecta de la realitat actual no passarem de la porta de casa.

Cal analitzar la societat actual. Les seues preocupacions i necessitats. Connectar amb la majoria no significa renunciar a la redempció dels valencians com a poble, al contrari: és el més lògic. Donar solucions, acceptar la realitat i no convertir en cavalls de batalla reivindicacions permanents que no són prioritàries per a la majoria no vol dir renunciar, sinó aconseguir-les sense enrenous ni polsegueres, o el que és el mateix: amb diplomàcia i intel·ligència.

Fa molts segles la Corona d’Aragó era una superpotència, però això ja ha passat. També la batalla d’Almansa: ja està bé de maulets i botiflers. El País Basc i Catalunya serveixen d’exemple: el nacionalisme és majoritari, tot i que la població és més plural del que ací ens ho sembla. Més anàlisi, més propostes i menys laments. L’alegria contagia, la tristesa aïlla. I si no canviem l’actitud passarem d’entonar el ‘Perdona a tu pueblo señor’ al ‘In the ghetto’.

És això, però no és així

2010-07-11T12:02:00.000+02:00

Enguany es tornen a realitzar al meu poble – i ja en van set- les conegudes com “Històries nocturnes”, unes visites turístiques a les diferents etapes històriques de Llíria a través d’unes històries guiades pels diferents indrets històrics de Llíria.

La proposta, vaja per davant, em pareix fantàstica. Encara que a imitació d’altres tipus d’activitats d’aquest tipus que ja fa anys es realitzen per part d’entitats i empreses de serveis culturals, en el nostre cas, ha sigut una institució pública la que ha tirat endavant la iniciativa, amb tot el recolzament organitzatiu i econòmic que suposa per part de l’ajuntament i el producte resultant ha sigut magnífic.

Molt ben muntades, i amb participacions d’actors i músics de primera fila en l’ambientació de la visita, la posada en escena, és magnífica. Però, ¿i el sentit final de la “història”? ¿Em aconseguit el que es suposa per la promoció turística de la nostra ciutat, més enllà “dels murs de la vila”?

Acostumat com estic els últims tres anys a tota classe de berenarets i soparets per jubilitats i “persones de be”, caldria preguntar-se si eixe esforç – gran esforç, torne a dir- econòmic i organitzatiu té els resultats esperats i desitjats que porten el nom i el patrimoni de la nostra ciutat molt més enllà de l’anècdota i el reconeixement pels propis llirians i llirianes del seu propi patrimoni. Si eixe és el final desitjat, perfecte.

Ara bé, si l’interés és la promoció exterior, la venda d’un producte a altres, - i no sols als de casa-, l’activació i venda del producte “Llíria” i la retroalimentació de la nostra pròpia economia local a través del turisme, crec, sincerament que no anem molt encertats.

LOS ÚLTIMOS SERÁN LOS PRIMEROS...

2010-06-30T19:04:00.000+02:00

Quan era menut em repetien eixa coneguda frase del titular amb el seu conegut final "... en el reino de los cielos", que venia a ser una mena de resignació davant l'adversitat d'una situació donada . I és que sempre hi ha motius per resignar-se i acceptar com arriben les coses.

Per exemple, pel que fa a la construcció d'una xarxa pública d'escoletes infantils a Llíria, una reivindicació històrica que mai s'ha portat a terme per molt diverses raons. Però això pareix que canviarà: d'ací a poc, podrem observar l'inici de les excavacions arqueològics al recinte de "La cultural", on es preveu la construcció de la primera d'elles, o almenys d'una.

Caldrà donar-li mèrits al govern municipal, però molts sabem els motius d'aquest suposat interés per l'educació pública ara al final de la legislatura, quan la situació és més que desesperant per a molts pares i mares que no troben plaça per al seus fills.

No s' ha mogut un dit en anys, i Llíria ha quedat com l'últim poble de la nostra comarca en promoure una escola infantil pública, encara que sirà pel model de la concessió administrativa. Els últims dels últims. Fins i tot els pobles més menuts ens han avançat en aquest aspecte, i el que és pitjor, tindrem que recuperar el temps perdut en la creació d'eixa xarxa de centres públics. Jo propose una bona font de finançament, que no em cansaré de repetir. Traspassem ja el conservatori a la xarxa de la Generalitat, i destinem eixos 800.000 euros que ens costa a l'any a la construcció d'eixa xarxa d'escoletes. No podem resignar-nos.

Comencen a despertar

2010-06-26T18:33:00.000+02:00

No estarà mal que poc a poc el nostre empresariat, comence a donar-se compte de qui els està governant i de quina forma. Ara han sigut els de Benidorm, els qui normalment sempre han anat a la seua, però la reflexió no està gens desencertada.

"Hacen falta cosas más sólidas, gastar mejor el dinero, sacarle más provecho, reajustes...", i altres obvietats li solta als nostres governants el president de la patronal hotelera Hosbec.

Los hoteleros arremeten contra el Consell por barrer para Valencia

La patronal hotelera reclama "menos glamour", aprovechar mejor el dinero y denuncia la falta de promoción turística

Sense excuses

2010-06-25T17:48:00.000+02:00

Anit vaig tindre l'oportunitat de compartir sopar amb els alumnes i professors de l'escola adults de Llíria. La jornada era doblement commemorativa; per un costat acabava el curs i per l'altre l'escola feia 25 anys d'existència.

Que un element viu i enriquidor com és l'escola faça 25 anys, suposa una celebració per tots. Una obvietat que es reforça amb la importància del seu treball de formació de milers de persones al llarg d'aquestos anys en ensenyaments elementals, titulacions acadèmiques i tallers diversos.

La voluntat de continuïtat d'aquest centre al llarg dels anys per totes les corporacions municipals que han passat per l'ajuntament, és evident. Un altra cosa és la seua implicació en la millora de les instal·lacions del centre.

Segons em comentaven alguns regidors, ja fa temps existia un projecte per a la construcció d'una escola d'adults, que amb un canvi de govern va desaparèixer pels calaixos. No importa ja de quin signe era aquell nou govern, que va tindre eixa classe "d'oblit" però evidentment la habilitació d'un edifici per a l'escola d'adults no era una de les seues prioritats.

Com tampoc ho sigué al seu moment el desmantellament de l'escoleta infantil que s'anava a muntar a "Villa Ángeles". No eren prioritàries eixes inversions, perquè en tenien d'altres.

Supose que amb el temps s'han donat compte de les seues errades, però qui ho ha pagat, com sempre, ha sigut el poble. Vint-i-cinc anys sense instal.lacions dignes no són de rebut, es mire pel costat que es mire. Perquè els baixos d'un pavelló esportiu no donen per a més de 1.000 alumnes de l'Escola de Persones Adultes.

Al final de tot açò, sempre parlem de prioritats. Perquè els diners són limitats, i cal decidir que fer amb ells. Posats a triar, i posant davant les prioritats, ho és molt més una Escola de Persones Adultes que, per exemple, una escola de dansa, que anem a construir amb diners dels fons estatals. Per exemple, només amb eixos diners, i amb el que es gasta el conservatori en dos anys, tindríem suficient per habilitar una nova escola. I al mateix temps, tindríem conservatori i escola de dansa, dins la xarxa de la Generalitat. Però com sempre, parlem de prioritats, i sobretot de criteri i trellat. Difícil, molt difícil.

Adéu, Bancaixa, adéu.

2010-06-10T23:25:00.001+02:00

"En què es diferencien un supemercat de Cullera i la Generalitat Valenciana? En que al supermercat els madrilenys passen per caixes, i a la Generalitat els madrilenys passen a per caixes".

Pere Fuset. València. Juny de 2010.

( el dia en que PP i PSOE es repartiren el sistema financer valencià)

Puja i pujarà: la taxa

2010-06-03T16:35:00.003+02:00

Ara va i resulta que la taxa del reciclatge del nostre fem continua augmentant. I no poc! Un 50% més respecte al que paguen altres, i que no ens tocaria pagar. "Cost zero", ens veneren d'inici. "Llíria tindrà un cost zero de la taxa del reciclatge". Després va resultar que no, que teníem que pagar. Ja pagàrem el passat any unes quantitats - en principi pel tractament dels nostres residus durant 3 trimestres del 2008- .

Enguany, puja i s'han inventat una "tarifa plana", que iguala a casc urbà i urbanitzacions (això és el que tocava d'entrada) que suposaran 65 euros pel tractament del nostre fem en tot el 2009. No pareixen molts diners ( moltíssims si tenim en compte que Llíria NO TENIA QUE PAGAR EIXA TAXA) , però és que tindrem que suportar la ubicació d'una planta de tractament del fem que encara no s'ha construït. I tot açò amb trampes afegides.

El pitjor de l'engany està per vindre. Perquè el cost d'enguany encara pujarà més el proper any, al deixar unes quantitats pendents de més de 300.000 euros - i que no no s'han carregat enguany-, que ens carregaran l'any que bé. Justet, justet, després de les eleccions locals. No aneu a pensar que s'equivoquen i giren la taxa abans. Justet, justet, després de les eleccions. Que ens juguem?

P.D. Només mirant la web que va fer el consorci, - a qualsevol cosa li diuen web- un pot imaginar fins on ens l'han clavat amb l'engany aquest dels Plans Zonals. Una foto i un pdf. Sí senyor, una bona clavada. Seguirem contant.

Un gran dia per a la Unió

2010-05-30T11:13:00.002+02:00

Hui és un gran dia per a la Unió Musical, la meua banda, però també per a tot el poble de Llíria. L'assemblea general de la societat musical va decidir ahir per una majoria del 67%, que el nostre teatre no s'enderrocaria, i que començava el seu procés de rehabilitació i posada en valor. Al mateix temps es faran les obres de construcció d'un centre d'innovació musical, que alliberarà uns espais necessaris per al futur desenvolupament de la societat. Enhorabona als unioners i unioneres per posar trellat en una situació difícil i complicada, i saber estar sempre a l'altura de la situació sabedors del que ens jugàvem en cada moment.

Els retalls de Zapatero i la hipnosi de Camps

2010-05-22T12:24:00.003+02:00

Ja es van concretant les retallades que prepara el govern d'Espanya, obligat per les institucions europees i pels mercats econòmics internacionals. Com sempre, es busca la solució fàcil de reduir la despesa a les classes treballadores, els treballadors de les administracions i els jubilats. Res de nou.
Al seu moment ja vaig carregar contra unes mesures que considerava demagògiques i populistes: els 2.500 euros per fill nascut o les deduccions de 400 euros en la renda per a tots per igual, sense cap progressivitat - fent que l'ajuda siguera per igual per al qui cobra 600 que per al qui cobra 60.000 -; els plans E d'obres, que no han aportat res de nou, i no s'ha creat cap lloc de treball indefinit, allargant la reforma del sector de la construcció i els serveis associats, i així un llarg etcétera.
I ara arriba les retallades dels sous, l'augment de l'IVA - que continua sent dels més baixos d'Europa, però que afectrà a tots per igual-, les retallades en la llei de dependència, i tots els retalls en drets socials que en principi, i amb una planificació i execució adequada, s'hagueren pogut mantindre amb normalitat. Una llàstima de govern, que confese que inicialment em va paréixer molt atrevit i avançat, i que ha acabat situant-se en la vora del populisme i la inactivitat més absoluta davant una situació econòmica i social més que preocupant.
Però, com vaig dir al plenari del passat dia vint, si culpable d’aquestos problemes és el govern espanyol, també ho és el de la Generalitat Valenciana, encapçalat per un president processat per un presumpte cas de suborn. I tot el que està encara per arriba. Un president paralitzat per la seua situació personal i incapacitat per traure’ns d’aquesta situació. Perquè en el seu cas el delicte no està en la negació de la crisi, sinó en girar la vista cap un altre costat, com si la cosa no anara amb ell.
Enroscar-se en un model productiu basat en l’especulació i la construcció sense cap altra alternativa, ens ha portat a encapçalar els nivells d’endeutament més alt de tot l’Estat, superant els 15.000 milions d’euros de deute, més d'un 13% del nostre PIB, però també els del paro amb un 23% de valencians i valencianes parats.
Una situació que reclama actuacions clares i contundents de reducció de la despesa. Però, no per la part més dèbil de la cadena, com són els treballadors i els pensionistes. Des del BLOC creguem que el Consell de la Generalitat té suficient capacitat per reduir moltíssimes despeses supèrflues i no afectar els sous dels seus treballadors, a l’igual que podira fer el nostre, i tots els ajuntament s.
Dos exemples autonòmics: el deute de canal 9 supera els 1.000 milions d’euros, i es té que reduir ja. Hi ha mitjans per fer-ho, a l’igual que la ingent quantitat de fundacions i empreses opaques creades per amagar tota classe de moviment del govern del partit popular, i que serviren de base per al treball d’enriquiment d’empreses com les que s’han vist implicades en la trama Gürtel.
Un exemple local: les partides de festes del passat any de l'ajuntament de Llíria eren inicialment de més de 300.000 euros. Acabaren l'any amb més de 600.000 euros de despesa.
Hi ha possibilitats d’eixir d’aquesta, però amb actuacions reals , no amb demagògia i populisme.

Beques estudiants

2010-05-16T13:00:00.004+02:00

Vos deixe per als interessats l'enllaç a la informació del programa de beques que fa la Diputació de València per a joves estudiants. En el cas de Llíria ens corresponen 23 beques per a cada període. Enguany, els períodes de beques estaran dividits en dos: de l'1 de juliol al 15 d'agost i del 16 d'agost al 30 de setembre. Molt interessant per a jóvens estudiants. A canvi d'una foto amb Rus, bo és el període de pràctiques i formació.

El nostre "Juan sin miedo"

2010-05-13T13:59:00.002+02:00

Ho vaig advertir ja fa temps, i es confirmen els termes pas a pas. Però encara en queda molt més. El tema dels tratges és un asumpte menor, com ja s'ha dit moltes vegades. Els temes fonamentals són, i seran la tomba del PP a València: la possible financiació irregular, les concessions a empreses de la trama de milions d'euros dels valencians, i finalment, els regals en contraprestació a tot l'entramat Gürtel. "Queda un ratito", i mentre esperem eixe "ratito largo", tenim que preparar la nostra alternativa al desgovern que estan patint els valencians: líders en desocupació, en fracàs escolar, en atenció sanitària i en malbaratament dels diners públics. Ens cal ja, començar a activar l'alternativa de govern.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/05/13/flors-tenia-razon/704991.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/12/valencia/1273699809.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/13/valencia/1273747210.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/12/valencia/1273654274.html

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Supremo/respalda/labor/juez/Flors/elpepiespval/20100513elpval_6/Tes/

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/05/13/mazazo-supremo/704854.html

Busquem el fons

2010-05-07T19:01:00.003+02:00

Molt interessant aquest article, on es reflexa un personatge mot curiós. Després del seu viatge per tota classe de partits i tendències, crec que el seu missatge final no està massa lluny del que ens pot convindre als valencians.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/05/07/tragedia-valencianismo-burguesia-lucha-autonomia/703075.html

Coses de xiquets i ciclistes

2010-05-04T18:26:00.006+02:00

Al final de la correguda, el govern de Llíria ha tingut que rectificar i retirar la major part de senyals que prohibien el trànsit de bicicletes a l'Avinguda dels Furs. S'havien equivocat i per això és just reconéixer una rectificació com cal. Però els costat sempre,reconéixer eixe tipus d'errades, que no suposen més que acceptar que les coses cal fer-les bé, i ja està.
La regulació del trànsit és una cosa molt seriosa, que no s'acaba amb la instal·lació de senyals i més senyals per tot arreu. Si les bicicletes circulen per damunt de les voreres, tindrà un motiu, i jo tinc les meues pròpies hipòtesi.
En primer lloc perquè els ho permet qui té que prohibir-ho, i podríem ací obrir un llarg capítol - i més a Llíria- , de clientelismes, favorets i silencis cridaners . En segon lloc perquè la circulació per on no toca, posa en evidència la carència del que toca, i que és un espai per a la circulació ordenada de les bicicletes. En el cas de l'avinguda dels Furs, el P.G.O.U de Llíria - com molt bé ha recordat un espavi lat internauta-, existia programat un carril bici que misteriosament ha desaparegut amb les últimes obres a l'avinguda. Voluntària o involuntària la desaparició d'eixe espai de circulació, el resultat és que els ciclistes que volen eixir o arribar des de Sant Vicent o des dels carrils que finalitzen al final de l'Avinguda dels Furs, se les arreglen per no ser devorats pel trànsit. Que fan malament circulant per les voreres, sense cap dubte. Que tenim un govern de miquetes i empastrades per tots els racons, també.

ÚLTIMA HORA: Que va ser que no. Que no retiren les senyals. "Pa chulo, chulo, mi pirulo". Quin cost tindrà augmentar la despesa amb senyals que no fan falta?

Ho saben

2010-04-30T17:51:00.002+02:00

El mundo de hui:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/30/valencia/1272629177.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/29/valencia/1272537578.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/09/valencia/1270831935.html

Aquestos de El Mundo , ho saben, i estan preparant-se per al dia 12.

El retallador

2010-04-27T18:20:00.002+02:00

Començarem a partir de hui una nova sèrie de presentacions de personatges municipals, entre ells evidentment molts dels implicats en la vida pública i política de Llíria, per motius més que evidents. Hui vull iniciar aquesta sèrie amb un treballador públic. Una persona molt correcta, aplicada, treballadora i sobretot molt, molt eficient: el retallador. Tranquils perquè estic segur que tots sabreu de qui estem parlant a la fi d'aquest escrit. El retallador, com explica el seu nom, es dedica, bàsicament a retallar -je, je-. A retallar fotografies, vull dir. Té l'encàrrec clar i contundent del nostre govern municipal: a l'oposició, ni una. O almenys les menys possibles.
Estic d'acord amb vosaltres -estic segur- que és prou patètica l'obsessió que tenim els polítics per eixir a la foto constantment, -recorde una escena quasi còmica d'un regidor del PSOE i jo mateix davant una fotografia a una inauguració, on ens preguntàvem qui dels dos eixiria a la foto, després del retall corresponent-. Però si això ho traslladem a un poble com Llíria, on les publicacions de propaganda municipal pagades amb diners de tots es multipliquen, arraconant a tot aquell que faça olor a oposició, el tema deixa de tindre tanta gràcia.
El retallador, com moltes vegades li hem dit a ell mateix actua perfectament, i no en deixa passar quasi ninguna, des del manament més estricte que ha rebut. No hi ha cap queixa. La llàstima és que eixa feina, la de tallar-nos, li la paguem entre tots, amb diners de tots. Com moltes altres coses al meu poble.
Vaja per davant, -perquè alguns no tenen cap sentit de l'humor ni cosa pareguda els ha passat mai pel cap- que no tinc res personal contra el retallador en qüestió. Ell fa la seua feina, i jo, evidentment faig la meua crítica, d'acord amb el meu paper.
Vos deixe una mostra del seu treball ací mateix. Podeu comparar l'escrit d'un diari, i el pulcre treball de "retall de qualitat" que fa el nostre retallador quan fa la seua nota de l'ajuntament. En aquest cas, l'afectat és un regidor del PSOE, però donada l'amistat manifesta, crec que comprendrà la utilització de la seua imatge i ho sabrà entendre. Per cert, mig en broma, mig seriós, més d'una vegada he proposat que el nostre gran professional podria guanyar més d'un concurs dels que es fan a les places i carrers. No quedaria malament.

Arriba la primavera

2010-04-19T17:31:00.005+02:00

Està clar, i no cal recordar que la primavera “física” - si el canvi climàtic ho permet - , començava el passat mes de març. Però jo em referisc a “un altre tipus” de primavera, que vaig reflectir en part a un escrit passat. Els temps de les indecisions va passant, i diverses actuacions posen en evidència - i encara ho posaran més- que el treball es fa. Poc a poc però van eixint les cosetes, i apareguent novetats que marquen el camí.

Això no vol dir que tenim que seguir treballant dia a dia en posar en evidència les carències d’una falta alarmant de govern i de projecte per al nostre poble, i la nostra capacitat per gestionar una autèntica ciutat com és Llíria. Sempre he sigut partidari de projectes globals, que donen una idea de conjunt, i que marquen el camí de creixement, i molt més en moments de dificultats com aquestos. Estem preparats, i això es veurà clarament en la nostra proposta. Per a miquetes, ja estan els altres.

Vaques flaques

2010-04-14T17:56:00.004+02:00

Em trobe al periòdic El Mundo de hui un titular prou clarificador expressat pel nostre president Francisco Camps, més paregut que mai a un illuminati a la valenciana. El titular: " No hay modelo alternativo para la comunidad valenciana", reflexa ara més que mai qui és Francisco Camps i el fracàs que ha suposat per als valencians les polítiques practicades pel seu govern els darrers anys.I és que en moments de vaques flaques és quan més es poden posar en evidència les males actuacions i les males pràctiques, i no em referisc només al affaire Gürtel, -que també-, sinó a les males actuacions polítiques que han portat als valencians a la cua de l'Estat en qualsevol rànquing econòmic, - vegeu els informes demolidors de l'INE, BBVA o LA Caixa, o els element definitoris de la qualitat de vida i de desenvolupament.
Les dades són per a alarmar-se realment: a la cua en inversió educativa, sanitària, en ràtio de llits per habitant, en l'aplicació de la llei de la dependència, en inversió en innovació i desenvolupament, etc... Però també model de degradació del territori, de destrucció de l'agricultura tradicional - que li pregunten a un llaurador, si encara en queden, el preu de la taronja- d'extinció de la menuda i mitjana empresa, de la pràctica del monocultiu de la construcció com a únic model de creixement, de la inexistent repercussió en l'ocupació i el creixement econòmic de les polítiques de grans events i moltes més que en podríem nomenar.
I el nostre president, el meu, el teu, el de tots, ens ix, amb aquesta de que no hi ha alternativa a açò. Xiquets, xiquetes, tenim molta feina que fer.

Temps de festa

2010-04-09T17:56:00.002+02:00

Reprenem una època de festa, després d'una setmana convulsa i agitada, pel que fa a les novetats de la colla dels corretgers. I és que arriba Sant Vicent. Igual que ocorre amb la Pasqua, la nostra festa pròpia pren el camí de la fruïció en les relacions personals, en el reconeixement com un col.lectiu humà que viu i reviu els seus fets històrics més importants, com és la predicació de Sant Vicent a la font que rep el seu nom, però també suposa un període d'auto-regeneració i renaixement com a societat. No és gens estrany que les nostres festes patronals coincidisquen així amb dos moments claus i vitals en una societat d'orígens eminentment rurals com la nostra: la primavera i la tardor.
Arriba la primera d'elles, la festa de la primavera i la de l'arribada del bon temps. Arriba Sant Vicent per als llirians i llirianes però també per als nostres visitants. Bones festes a totes i tots.

Consignes

2010-04-08T16:18:00.003+02:00

Estan tensos. Molt tensos. Llums fins ben entrada la matinada recorden l’activitat frenètica a moltes conselleries i despatxos, amb l’ordre de no moure’s de la taula, davant la possibilitat de més novetats. Això sí, la consigna ja corre, clara, ràpida i sistemàtica:: “no hi ha finançament il·legal del PP; no hi ha finançament il·legal del PP, no hi finançament il·legal del PP...” i s’escolta allà on vas, i a tots els mitjans de comunicació. Davant d’açò, les evidències. Qui podrà més?

Temps i moviments

2010-04-06T12:32:00.000+02:00

En certes èpoques de l'any sembla que el temps es para. Ocorre, almenys al meu entendre, poques vegades: als nadals, les falles, la pasqua i alguns dies del mes d'agost. Les coses que ocorren, pareix que ocorren menys, o almenys d'una forma menys important. Deixem d'atendre a la notícia, a la seua generació o a la seua lectura i interpretació, i ens dediquem a eixes coses que anomenem personals. En definitiva ens dediquem a viure i a observar que realment la nostra intervenció temporal a la vida poc té que vore amb el moviment lent i progressiu del conjunt de la societat. Tal volta siga només una consideració personal però almenys, eixos dies, eixes èpoques, pareix que el món ralentitza el seu moviment com una mena de treva al seu caminar constant.

Fets i efectes

2010-03-27T14:03:00.006+01:00

Ahir vaig tindre l'oportunitat de tornar a vore una antiga alumna que començà el seus estudis musicals perquè tenia tanta admiració per Lisa Simpson com pel saxòfon que ella tocava. Volia tocar el saxòfon perquè admirava a Lisa, i admirava a Lisa perquè tocava el saxòfon. Hui és un actiu més de la Unió, la meua societat musical, una més de les societats representades per la Federació de Societats Musicals, i que el Consell de la Generalitat considera que té que rebre menys diners dels que li havia promés.

Les societats musicals valencianes són molt més que una banda de música, una orquestra o un cor on desenvolupar les passions musicals perquè repleguen moltes de les formes de ser de les persones que les conformem. Independentment d'ideologies, opinions i orígens socials, suposen una part més d'eixe coret i sentiment propi dels valencians i valencianes.
Sovint les situacions arriben, d'altres es busquen i d'altres, simplement ocorren perquè tenen que ocórrer però el temps ens posa a tots al nostre lloc. Respecte a les societats musicals, el govern de Llíria acaba de perdre un tren. Un tren que ja no tornarà i del qual, se'n penediran quan reconeguen que el fet de ser i sentir-se valencià està per damunt del fet de pertànyer al partit que governa els valencians.

SOFTVALENCIÀ

2010-03-23T17:50:00.003+01:00

M'he despatxat hui amb la notícia de la posada en marxa de softvalencià, una variant d'un altra pàgina que ja coneixia fa temps com és softcatalà i de la que he sigut i sóc usuari en moltes de les seues utilitats.
El tema lingüístic al nostre país ja està més que amortitzat per parts d'aquells que ens han volgut dividir, desviant l'atenció en el seu benefici interessat, i per això, propostes com aquesta que acosta a la realitat valenciana unes eines tan bàsiques i d'ús tan comú con són les ferramentes informàtiques, em pareix fantàstic. Des del dia a dia, des de la normalitat i la proximitat a la nostra realitat social també es pot fer valencianisme. Un deu per a Escola Valenciana, per un altra iniciativa encertada per la seua part.

El futbol i la vida

2010-03-13T18:02:00.002+01:00

M'agrada el futbol. Be, a mi m'agrada EL FUTBOL. Amb totes les majúscules que li poseu. M'agrada un bon partit, siga de l'equip que siga, i puc mostrar la meua admiració més extrema per l'equip del meu poble, pel Real Madrid o pel Racing d'Avellaneda, si em mostren alguna cosa més que la famosa frase "el futbol és un esport on juguen 11 contra 11 perseguint una pilota".
Però a més, sóc seguidor del València, i admirador d'un club que és més que un club com és el Barça. Perquè sóc valencià, i al mateix temps m'agrada la coherència en els projectes i les coses ben fetes.
També m'agrada del futbol la traducció que d'ell en podem fer a la vida quotidiana. I l'article al qual vos faig referència a continuació de Vicent Chilet aparegut hui al diari Levante, és tot un exemple. M'agrada el futbol, i a partir de hui, m'agrada el FC United of Manchester.

I jo tampoc!

2010-03-07T12:08:00.004+01:00

Conserve un article publicat a l'abril del 2007 al respecte de les històries de territori, construcció, PAI, abandonament del camp, etc, que moltes vegades em serveix per reflexionar al voltant del que hem fet amb el nostre país els últims quinze anys. O més be, ja fa molts anys. El títol és rellevant: ¡YO NO HE SIDO!, i reflexa en gran part la nostra pròpia personalitat i moltes de les nostres misèries com a poble. Tants anys explicant que no podia ser, que anàvem pel mal camí i han tingut que ser uns extrangers – Europa, sempre Europa- els qui ens traguen els colors als seus diaris econòmics.

Comentaris

2010-03-05T17:54:00.002+01:00

De vegades he volgut reflectir part dels xafardejos que se'n diuen pel poble. De vegades graciosos, d'altres lamentables... però continue amb la mateixa forma d'actuar amb tots ells. Calma i tranquil·litat.
L'altre dia vaig rebre un correu convidant-me a visitar un espai on es repleguen comentaris prou desagradables al voltant de l'a situació que s'ha creat al voltant de la meua banda, la Unió. Ho vaig fer. A continuació li vaig contestar a qui em va enviar el correu i li vaig demanar que no ho tornara a fer. Després esborrí el missatge.
Aquesta actuació, que en el meu cas és norma diària - no sabeu la quantitat d'escrit i amenaces que es reben diàriament, i això que no tinc cap situació de responsabilitat pública-, no ho és per a moltes persones que s'han vist reflectits en llocs com el que vos referisc, o en altres de similars característiques. Ho sent per ells, perquè sóc conscient que la majoria no han tingut intenció d'adquirir cap protagonisme públic, i han sigut d'altres els qui els han forçat a eixir a l'escena , convertint-se en blanc fàcil per a molts.
En el meu cas, continuaré treballant amb la mateixa honestedat que considere que practique de sempre. Sense acrituds, sense desficacis. Si volem construir, els camins encetats per alguns no són els més adequats.

Ametlers

2010-02-26T17:31:00.007+01:00

Podeu eixir al camí i observar-los. Encara en queden a les vores de les carreteres. Almenys de les locals i comarcals. I ara és el moment adequat que marca el camí de la primavera, donant pas a un esclat de color amb eixes flors meravelloses que repleguen tots els colors que van del rosat al moradís més suau.

Els ametlers, eixos arbres tan lligats a la nostra història i que ens donen el fruit que treballem amb cura als nostres dolços més delicats, continuen formant part del nostre entorn. Amagats la resta de l’any, enmig del parany que la nostra ma ha creat al seu entorn, apareixen de sobte quan s’acosta la primavera. Anticipadors dels canvis que vindran, que arribaran sense cap tipus de dubte, apareixen amb força dins d’uns explosió de canvis. Perquè el canvi d’estació, el canvi a la fi, és impossible de parar.

En homenatge

2010-02-25T19:28:00.003+01:00

Jo vull un parell d'ovaris com els d'aquesta dona. Després de la vergonyosa actuació de tot un conseller com el senyor Cotino "vosté no sap qui és son pare"- que després del que li va dir, en un país normal haguera dimitit- aquesta dona es mereix un homenatge.
Mónica Oltra en estat pur:

Una de la premsa

2010-02-22T10:47:00.003+01:00

La setmana passada un periodista em va contar una historieta. Dins d’una xarrada informal amb un grup de coneguts ens va contar algunes de les historietes de la seua vida, i recordava com va ser el seu primer treball.

El va contractar un diari d’eixos menuts de la capital, que possiblement ja ha desaparegut, per realitzar algun que altre reportatge i entrevistes a personatges públics. El xic, molt mirat ell, va tindre l’ocurrència de preguntar la tendència del periòdic i li contestaren –tal qual- que “eren propers al PSOE”. El xic es posa a treballar i en la primera entrevista que li manen, no se li ocorre altra idea que fer-li una entrevista a Carmen Alborch, - eren “propers al PSOE, no?- que és una de les falleres majors del regne de les Espanyes, regina de saraos i festes de guardar, però ara mateix, regidora de l’Ajuntament de València.

El dia després de publicar l’entrevista, -perquè la publicaren- li arriba el cap del diari, amb un sobre. Era la seua liquidació i la carta d’acomiadament. “No donava el perfil que estaven buscant per treballar allí. Moltes gràcies i adéu”.

Benvingut al meu país. Al país dels valencians.

Com eixim del pou? (Article de Rafa Beneyto)

2010-02-17T22:54:00.007+01:00

L’economia valenciana és la que menys ha creixcut l’any 2008 (0,3 %, INE). El servei d’estudis del BBVA preveu creixements negatius per als anys 2009 (-7,2 %) i 2010 (-2 %). La destrucció d’ocupació ha estat de 211.300 persones l’any 2009 (EPA). El número de persones aturades ha augmentat l’any 2009 en 194.400 persones sent la comunitat autònoma líder. Amb esta radiografia podem concloure que l’economia valenciana està al fons del pou. Com podem eixir?

Per a dinamitzar l’activitat i crear ocupació cal capacitat emprenedora i esperit empresarial. Necessitem 25.000 noves empreses per a reduir l’atur a xifres més normals. Durant l’any 2009 la creació de societats mercantils ha estat de quasi 9.000, per tant l’esforç és important però possible. Malgrat que estem en una situació de baixa demanda hi han activitats on podem arriscar-nos creant nous negocis.

L’economia valenciana cal que recupere l’esperit emprenedor que ha estat tan important en el seu desenvolupament i que ara sembla que ha estat oblidat i de vegades malvist. Atenent a les xifres del directori central d’empreses de l’INE, al País Valencià s’han reduït el número d’empreses l’any 2008 en 13.249 (4 %), perdent pes respecte del conjunt estatal. L’evolució de l’especialització productiva valenciana els darrers 10 anys queda reflectit al directori. Des de l’any 1999 fins al 2008, el número d’empreses industrials s’ha reduït en 1.721 i el pes sobre el conjunt de l’Estat passa del 12,87 % fins l’11,97 %. Mentre l’economia valenciana manté un pes superior als sectors d’activitats immobiliàries (12,36 %), serveis personals (12,23 %) i comerç (12,22 %). Queda també reflectit el fort creixement de la construcció, al passar de 26.977 empreses l’any 1999 fins les 45.857 empreses l’any 2008.

Per tot açò l’objectiu haurien d’estar els emprenedors que siguen capaços de crear riquesa amb models de negoci innovadors. Cal recuperar l’empenta per crear novetats, l’imaginació per buscar solucions als problemes actuals, la voluntat d’arriscar per tirar endavant, que tant han caracteritzat l’economia valenciana. Necessitem també una dimensió empresarial òptima per a ser competitius, amb mesures de capitalització estratègica i de recerca de finançament suficient per a les empreses. Serà imprescindible un canvi al paper de l’ICO, utilitzant altres intermediaris que no sols la banca, emitint avals per a mobilitzar el crèdit; substituint les subvencions i acomptes reintegrables per préstecs participatius; i comprometent avals públics i capital risc per a projectes empresarials recolzats pels instituts tecnològics o parcs científics universitaris.

Tenim a favor que disposem de gent per a treballar amb una qualificació adequada, que podem identificar nous motors de creixement que substitueixen altres activitats. Al voltant de les empreses líders en la distribució (Mercadona i Consum) podem desenvolupar l’industria agroalimentaria, la fabricació de productes de neteja i cosmètica, però també activitats de robòtica, logística, etc. Aprofitant el Port de València podem desenvolupar activitats de distribució amb vocació europea. Dels Parcs científics universitaris poden néixer activitats amb un alt contingut d’innovació i tecnologia.

Ara bé, no es tracta d’emprendre una substitució del model industrial, sinó de complementar-lo amb accions decidides que en permetin l’adaptació. Als sectors i clústers tradicionals cal superar el relaxament innovador, el dèficit de formació, la manca d’orientació al mercat i el control de la distribució, l’insuficient inversió en intangibles com marques o disseny i la manca d’internacionalització. La nova indústria valenciana ha d’estar el resultat d’un mix entre la indústria manufacturera i els serveis relacionats amb la producció de les empreses.

Per a fer aquest camí cal un ampli procés de concertació social, perquè sense les aportacions, la participació i el compromís de tota la societat, no es poden dur a terme canvis d’aquesta envergadura. Si a la societat valenciana se li exposa amb claredat la situació i se li proposa un objectiu compartit i ben definit, té capacitat més que suficient per a la innovació i el canvi.

Per la tasca feta fins ara este lideratge no pot assumir-lo el govern valencià, però tampoc el central. Començaren tots dos per negar la situació de crisi i continuen, també tots dos barallant-se i no distribuint-se la feina. El govern central cal que es centre a les polítiques fiscals i pressupostaries que dinamitzen la demanda en lloc de reduir-la amb la pujada d’impostos o la reducció de les pensions; que aconsegueixca una regulació laboral que estimule la contractació i gestione més eficientment les polítiques passives de subsidi; i finalment que assegure el finançament de l’economia (empreses i famílies). Pel que fa al govern valencià que deixe de queixar-se i culpar al president del govern central i assumixca les seues responsabilitats, que són les polítiques d’oferta i les polítiques actives d’ocupació. Que estimule els emprenedors i una dimensió empresarial òptima per a ser competitius; que regule una política industrial activa i evite el continu tancament d’empreses.

Rafael Beneyto Cabanes

Analista Financer

President del Bloc de Progrés Valencianista

(si voleu l'espai d'original)

Urbanisme de saló

2010-02-12T17:24:00.003+01:00

Urbanisme de saló, 1ª lliçó: LICITAR NO ÉS CONSTRUIR.
" Després de la cessió el passat mes d'agost dels terrenys a la Generalitat, amb una superfície de 20.805 metres quadrats, el projecte del nou IES Camp de Túria camina cap avant. Les obres podrien licitar-se abans de 2009, amb la qual cosa es complix el compromís del PP amb els ciutadans".

Extracte del butlletí nº 28 de desembre de 2008 de "La veu popular" de Llíria.

Escuchar a los científicos

2010-02-07T10:37:00.003+01:00

Algunas coincidencias pueden resultar sarcásticas. Por ejemplo que Joan Nogué, una de las voces más clarividentes y razonadas en favor del equilibrio territorial y en contra de la especulación urbanística, reciba el premio Jaime I en la categoría de Urbanismo y Sostenibilidad delante de Francisco Camps, presidente de una comunidad autónoma que ha sido denunciada por la Unión Europea por su urbanismo salvaje. Y que la entrega del premio coincida casi a la misma hora en que el presidente José Luis Rodríguez Zapatero participaba en el Desayuno Nacional de la Oración , acompañado de cinco empresarios españoles, tres los cuales eran constructores y un banquero, colectivos todos ellos que han contribuido a la degradación urbanística de España y la posterior crisis económica. probablemente, para atajar estas contradicciones, el catedrático gerundense lamentó nada más recibir el galardón que «muchos científicos e intelectuales no tengan más voz pública», porque la suya sería «fundamental para una mejor calidad de vida» y « para organizarnos un poco mejor». La necesaria actividad económica no está reñida con la preservación del territorio. «El negocio inmobiliario —decía al Diari de Girona hace cinco años— es digno y lícito si se hace correctamente y donde hace falta, pero si no, dilapida y consume el territorio. (…) El futuro pasa por un territorio mucho más equilibrado y mejor ordenado y un paisaje de calidad». Nogué coincidía a la hora de reclamar que se escuche más a los científicos, con el mensaje central de la intervención del príncipe Felipe en Valencia. Los discursos oficiales están llenos de invocaciones a la investigación, pero el conocimiento ha de servir para aplicarlo y no sólo para premiarlo.

Editorial. Diari Levante 7-02-2009

Els fets de la senyoreta Subiela

2010-02-03T11:23:00.003+01:00

El passat mes de desembre es va conéixer la nova publicació de l’ajuntament de Llíria: Notícies Llíria. Magnífica xe; paper couché, a tot color, format de diari amb periodicitat bimensual... tot un exemple en temps de crisi. En paraules de la regidora de comunicació Susi Subiela al plenari, és una publicació en la qual “es reflexen els fets de l’ajuntament”. I es va quedar d’ampla...

És evident que tots sabem quins són i seran els fets que es replegaran a eixa publicació i perquè no apareixeran els fets que reflexem des de l’oposició diàriament. Eixos fets, no interessen. ¿no, Susi?

Per cert, ¿qui recorda quan va traure el PP la seua última publicació a Llíria? Quines preguntes que em faig! ¿Perquè gastar-se diners propis quan tens els mitjans públics en exclusiva? Pardal, pardal!

Trobades a Gátova

2010-01-28T21:01:00.004+01:00

Ahir vaig estar a Gàtova. El motiu de la visita va estar en la celebració de les Trobades d’Escoles en valencià, que enguany es faran allí al mes de maig. Represente al meu centre de treball com a mestre de música en la coordinació de la Trobada Musical, una proposta originària de la nostra comarca – que s’ha estès a d’altres- , i que complementa les activitats que es fan a les trobades.

Aquest poble és va incorporar fa poc de temps a la nostra comarca, després de pertànyer a L’Alt Palància, conscients que la seua relació fonamental es realitzava quasi sempre “cap avall”, cap a Llíria, la seua capitaleta natural. Un tema interessant, aquest de les comarques que algun dia tractaré.

Però anem per feina. El poble és menut, com són els pobles de la nostra Serra Calderona,, i s’han llançat a acollir un acte com el d’una Trobada. La veritat és que suposa un atreviment molt gran, donat la gran quantitat de gent que acull un acte d’aquest tipus, i més en un poble de muntanya amb espais limitats. Però s’han llançat, i me n’alegre, perquè – i ací està la molla de l’assumpte -, els grans pobles de la comarca governats pel PP no tenen cap intenció d’acollir una Trobada d’escoles en valencià. Així de clar, i ras.

Això no ho confirmaran en públic, però pareix que existeix una ordre des de l’executiva comarcal per evitar que es realitze ací. Molt trist, però real, i inexplicable també, perquè a altres comarques no existeix eixe problema.

Enguany mateix, el meu poble, Llíria tenia un element magnífic per dinamitzar i potenciar la ciutat: l’any Sant Vicent Ferrer. Un valencià de cap als peus, com ells no es cansen de repetir, i que feia els seus sermons en valencià. Hi havia millor any? Doncs res de res. Donant llargues i més llargues.

Per sort, va eixir Gàtova, com també va passar el mateix l’any passat amb Marines, tots dos, curiosament, castellanoparlants. Un digne exemple de quin tarannà demostren els governants d’eixos pobles menuts i quin el dels nostres pobles, “els grans” de la comarca. Vergonya, cavallers, vergonya!

De l'Ebre al Camp de Llíria

2010-01-25T22:32:00.004+01:00

¿Algú li ha explicat al nostre alcalde que l'engany aquell del transvasament de l'Ebre que s'inventà el seu partit no era per regar els camps de Llíria? Quina forma d'enganyar al personal!!
¿Ara resulta que tenim que recarregar l'aigua de l'aqüífer de Sant Vicent des de l'Ebre?
Mare meua, mare meua...quina colla!

Persones

2010-01-21T09:26:00.004+01:00

He escoltat aquesta setmana una frase d'eixes que no et deixa indiferent. D'eixes que dius: xe, té raó! I ha sigut al voltant del que ha passat a Vic amb els empadronaments d'immigrants il.legals. Que si cal fer-ho, que si cal no fer-ho... però com vos comentava, tot es podria resumir en una frase, que resumeix perfectament aquestos anys de "creixement i prosperitat" que en teoria hem tingut: Volíem treballadors, i arribaren persones. Evident, encara que no per a tots.

La tercera... i seguirem

2010-01-17T13:05:00.003+01:00

Tinc un últim exemple significatiu del tema de les obres a Llíria. Sempre que algun veí em fa alguna consulta, i li done alguna recomanació per resoldre-la a l'ajuntament, li dic el mateix: no digues que t'ho he dit jo". Trist però cert. I ho faig conscient que és la millor manera que li facen cas, perquè la major part de les vegades, passen de les nostres propostes.
A la imatge, l'exemple. Quan començaren les obres de l'Avinguda dels Furs vaig rebre queixes dels veïns d'aquest encreuament. No existeix un sistema d'evacuació d'aigües pluvials, i es fan autèntics bassals d'aigua que impedeixen el pas en tot l'encreuament. Conscient d'això vaig fer l'oportuna interpel·lació tant a l'arquitecte responsable de les obres - se li va quedar una cara de pòquer d'eixes que diuen "¿ i ara que faig?"- i també a la comissió corresponent. Sí, sí, ho tindrem en compte. La realitat és que ni cas. I continuen els problemes a la zona, això sí, caldria tornar a alçar el carrer per arreglar el desficaci, perquè les obres, ja fa temps que acabaren. Temps, i diners (més de 700.000 euros) perduts.

Més d'obres

2010-01-13T20:10:00.004+01:00

Com tinc constància que el tema interessa, el capítol continuarà. Hui toca el tema del carrer Gerardo Ferrando, que a Llíria coneixem -imagineu-vos perquè-, com el carrer de les notaries. Podeu comprovar perfectament com ha quedat un dels carrer de principal ús de la ciutat. Acabat, no? Però NO ÉS UN MODEL QUE M'AGRADA. I no m'agrada per molt diverses raons, però fonamentalment, i com vaig dir l'altre dia, perquè NO MILLORA EL QUE HI HAVIA. Be, millorar, millorar, sí que ho fa. Per ací poden passar els carrets de xiquets, o de la compra, però ¿ és això el que s'espera d'un dels carrers de principal ús d'una ciutat de serveis com Llíria? Al meu entendre no, i per això ho critique obertament. No és el meu model, però tampoc és un model que done més qualitat a la nostra ciutat.
Ara fixem-nos en l'altra fotografia, d'un poble veí, proper a LLíria, i comparem. S'ha millorat el que existia? Dona millor imatge? D'això es tracta i no de criticar per criticar. Perquè aquest tipus d'errades de planificació de la imatge de la nostra ciutat costarà molts anys de canviar, i s'ha perdut una oportunitat magnífica amb totes les obres realitzades al 2009 per canviar la tendència de la nostra ciutat cap un model més adequat a una capital comercial i prestadora de serveis com és Llíria.